Hernàndez

Ho conta mentre mengem crêpes i bevem vi perquè la cervesa ja fa estona que s’ha acabat. Tots, que som uns cinc, el mirem, dempeus, que gesticula. La història ha sorgit perquè hem començat a parlar de l’Arianna, més que res, ell ha començat a malparar i dir burrades de com condueix i jo he intentat defendre-la, que no condueix tant malament i que preferisc que no canvie bé les marxes o se li cale el cotxe a que vaja a tota hòstia per l’autopista. I aleshores ha dit la por que passa cada vegada que va a Ponta Garça amb ella i ha fet el gest de tindre els ous a la gola. Tots riem i li preguntem si és la volta que més por ha passat al cotxe i contesta que és la tercera en el rànquing.

I ho conta i riem. Que eren set a la furgoneta de camí a una discoteca enmig de no sé quins dos pobles murcians i que cinc d’ells anaven darrere, asseguts en cadires de platja, agafats d’una corda. Que anaven borratxos i alguns empastillats i que s’havia posat a conduir el que havia agafat primer les claus. Aleshores, al girar una revolta els va parar la guàrdia civil, una parella d’un jove i un més vell. Els van fer baixar i ell, que era dels que estaven darrere amb les cadires de platja, es va quedar amagat, rere els seients i veia com la llanterna enfocava els altres i escoltava les preguntes i respostes. No fa una altra volta el gest de tindre els I ous a la gola, però l’imagine.  

Aleshores el més vell pregunta a un dels xicons que si era ell el fill d’Hernández, i tant que era el fill d’Hernández, un policia del poble, amic d’este guàrdia civil i de l’ordre. L’interrogatori es fa llavors més amable i el vell adopta el paper del pare comprensiu amb les bogeries de joventut. Però el jove continua mirant amb la llanterna la furgoneta mentre pregunta si tenien alguna cosa, i clar que tenien alguna cosa,  a la furgoneta i a les butxaques però el tal fill de l’Hernàndez diu que no, mig ofès i els altres callen.  Entre les ombres, el jove  veu alguna cosa que es mou i acosta més la llanterna i sobtat, pregunta al que està ajupit darrere els seients que fa allí i a d’aquell no se li ocorre una altra cosa que dir que està «aquí, pues de puta madre».

Té sort perquè quan anava a baixar, els altres ja pujaven, que el vell els ha pegat una palmadeta a l’esquena i els ha dit que no vagen molt lluny i que conduïsca el que estiga millor. Malgrat les protestes febles del guàrdia civil jove, tots pugen a la furgo i s’agafen a la corda.

Quan respiren uns metres més enllà dels guàrdies, es posen a cridar com uns bojos amb un riure nerviós i un tant espasmòdic fins que aparquen el cotxe i entren a la discoteca.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s