Ser illenc

Per a ser açorià els becaris solen dir que han de faltar-te dents. Si te fa mal el queixal, el millor per sentir-te del poble, és deixar-ho córrer i que el forat et faça més illenc. També que no se t’entenga al parlar, no tindre por de la inexistència de les voreres, fer-ho tot lent i no necessitar res del que hi haja fora de l’illa.

Devagar, devagarinho diuen. Que ens hem, o havíem, d’acostumar al ritme pausat, al treball que es fa al llarg dels dies quan es podia fer en un matí, a les cues burocràtiques, als cambrers que t’atenen d’hora en hora. Si ho fas tot massa de pressa, veus l’illa en un mes, estimes i odies les Açores en un mes, acabes per bussejar en tots els racons possibles abans que acabe setembre. 

Interessa fer-ho tot lent en una illa. Fer la vida més pausada no siga que en un atac d’activitat caigues a l’oceà. 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s