Vi vell i records

No vaig anar a Santa Maria el cap de setmana passat perquè estic -estava, més bé- buscant pis. Al final, hem trobat una planta baixa amb l’amo inclòs, amb qui compartirem el corral, l’hortet i fileres de pardals tancats en gàbies. L’amo, a qui diem Ronaldo, l’imaginem ja pesat amb els pardals amunt i avall de les escales, cuidant les tomateres i les carabasseres. Ronaldo en realitat és el fill amb qui parlàrem per correu i que encara no coneguem. A este Ronaldo menut no l’imaginem.

No vaig anar a Santa Maria però tinc una història de Santa Maria. És l’illa més prop de São Miguel i té desert i platja d’arena blanca, no volcànica. De totes les illes, és la que ha tingut temps perquè es dipositen sediments. Ells -tres xics i tres xiques- llogaren un cotxe només arribar. Van anar al desert, a la laurissilva, a la platja. En un dels encreuaments en què havien d’agafar la dreta i no l’esquerra, posem per cas, s’equivocaren i anaren a parar a un poblet que estava de festa. Van veure vint olles al foc i preguntaren què es celebrava (i ja de pas, digueren que estaven perduts). Els va atendre un home que pot ser es diguera Diogo perquè és un nom que l’he sentit ja moltes vegades: Va dir-.os: Deixem o carro e têm aqui coelho, pão, vinho! I els convidaren a sopar i els digueren que estimaven els espanyols.

Estava tot el poble allí, amorrats als gots de vi tinto. I amb la tercera o la quarta copa, començaren les confessions i els recors (vinho velho e recordações, que diuen a Portugal). L’home, o Diogo, feia una festa perquè ho va prometre com altres prometen anar descalços a Lourdes Havia passat un càncer dels greus i ara que no tenia cap ombra en el cap, havia de convidar tots els coneguts i els desconeguts a la celebració. Que una curandera li va guarir el mal a canvi de ser generós durant setmanes, que havia de ser generós amb el vi i la carn a les taules. O Diogo va contar el seu mal i la recuperació emocionat i ells també s’emocionaren.

Tornaren a l’hostal perdent-se tres o quatre voltes, amb el vi vell a l’estómac i un grapat de records que els féu callar durant tot el trajecte.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s