I un sud-africà

1

Les voltes que explique el que faig a la zodíac, mirar el comportament dels dofins en els programes “swimming with dolphins” solen respondre de dues maneres. Una, es meravellen i et miren com si tingueres la feina més interessant del món, i dos, diuen que pot ser seria més interessant estudiar el comportament dels turistes, mig rient-se. I amb quasi dos mesos d’anades i vingudes amb el vaixell, amb bona mar i sol, o amb pluja i boira, he trobat que els turistes mereixerien un altre estudi o almenys tres o quatre contes. Només dues hores cada dia en la major part dels casos, o quatre hores si hi havia sort, donarien per històries còmiques i alguna emotiva.

Només explicar els físics vistos ja em semblaria interessant i la difèrència, superficial, inexacta, entre les nacionalitats. Els holandesos amb eixe tipus de cara específic que sembla que el done el país o la cosangueneïtat, els alemanys que no pregunten mai res, encara que no sàpiguen usar el tub per bussejar, els francesos amb la dificultat de parlar anglés, i els pocs portuguesos que han vingut, només xiquets que van alegrar-nos a tots el viatge. Hauria d’haver-los fet fotos a tots.

2

Hui ha vingut el primer sud-africà, un home d’uns cinquanta-cinc anys, amb barba i el cabell desfet, descalç, que no ha volgut posar-se el neoprè. Que per a què, si l’aigua està a vint-i-tres graus – i no ho ha dit en eixe moment, però ho havia dit abans, així que podria haver afegit- per a què el neoprè si ell ha nadat a la barrera de corall d’Austràlia i a Nova Zelanda amb taurons blancs, com pot espantar-se ara per un corrent d’aigua freda. 

Ha vingut a les vuit i mitja, tot just vint minuts abans de què la zodíac isquera, ha parlat amb una de les guies com si la coneguera -i en efecte, la coneixia, deprés la guia ens ho ha contat-, ha reservat la plaça per a eixir a les nou amb el vaixell de natació amb dofins i se n’ha anat a traure diners i a per les aletes a sa casa. No li han dit que està prohibit nadar amb aletes amb els dofins, que no cal fer més soroll per tal què els dofins fugen, però trobe que si li ho hagueren dit, pot ser les haguera portat igual.

Quan ha tornat amb les aletes que no ha fet servir i amb els diners, tots estàvem esperant-lo i imaginant que este era capaç de voler tornar nadant. La guia aleshores, ja en el vaixell, ens ha explicat que este home,  que té ulls redons i oberts, com si anaren a saltar del vaixell abans que ell es llançara a l’aigua, havia intentat una setmana abans arribar a l’ilhéu de Vila Franca nadant i que no ho havia aconseguit per culpa de les corrents. Diu la guia que ha intentat llevar-li la idea del cap dient-li que a vegades veuen taurons martell i ell li ha respost, espolsant-se els peus, que amb eixa espècie no està familiaritzat però que ha nadat a Austràlia i Nova Zelanda i … la història que ja sabeu.

La guia el va conéixer perquè un dia es quedà sense diners a la cua del supermercat i no acceptaven la tarja , i este home, quan ella va tornar del caixer amb la butxaca igual de buida perquè no funcionava, ja li havia pagat els trenta euros que li faltaven. El va convidar a una margarita per donar-li les gràcies i ell començà a conversar.

Quan s’ha acomiadat ha dit que ja ens voríem d’ací set anys. No ha dit on. Jo m’he imaginat vella, però a d’ell l’he imaginat igual, amb el cabell tot estarufat, descalç, parlant de taurons.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s