Um amigo no Faial (cap a Santa Maria)

No sé perquè comença a parlar-nos i si ho sabera tampoc importa. L’important és que té els ulls blaus i el cabell blanc i que parla un portugués que s’entén, no com aquest portugués afrancesat de São Miguel. És de Faial, on deuria d’anar abans de tornar a casa per dir adéu bé a les illes, i té la doble nacionalitat, l’americana i la portuguesa. Viatja sol entre les illes, i viatja molt. Els hòmens vells sempre recorden els iaios, o això em sembla, i tenen eixa imatge entranyable, encara que el teu iaio no haja sigut entranyable mai. Potser és la vellesa, que calma tot. 

Ens diu que ha viatjat per tot el món, que ha pegat bacs i que sempre s’ha trobat amb gent bona, que no importava d’on eren. Diu que quan era xiquet odiava els espanyols abans d’haver-ne conegut cap perquè a l’escola li havien ensenyat que eren el dimoni, llarga llista d’encontres amb els portuguesos. Després diu que ja era grandet quan va veure un espanyol i que comprovà que tenia dues orelles, un nas i pensà que amb tot això que ell també tenia no podien ser tant roïns. 

Quan parla mou poc les mans i em pregunte a què s’haurà dedicat en esta vida, si haurà tingut dona, si la dona estarà morta, si tindrà fills a Boston. S’asseu al primer pis del vaixell i em respon, quan assenyalant els meus amics li dic “vou com eles”, que si després ens trobem, podríem xarrar, que a ell li agrada molt. M’espanta, això, que tot el viatge, jo que el convidaria a vindre amb nosaltres, que tenim galetes, cervesa i un meló de Santa Maria, se’l passe xarrant i marejant-nos més. 

A les dues hores de trajecte passa per dalt, on mengem ja tallades de meló groc i el suc ens regalima per les mans, i ens desitja bona sort i bona vida. Li dic que s’assega i només aguanta uns cinc minuts de silenci en la conversa abans de marxar. Al meu company li conta que les Açores estan mortes, que São Miguel encara aguanta, però que les altres estan ja a la tomba, amb un horitzó negre, sense jóvens que puguen quedar-se i que depenen del continent. Diu que molts faran el que ell féu quan era jove, emigrar a la costa est.

Qui sap si el tornarem a veure de camí a una altra illa. S’acomiada dient,  i sembla que ho diu de veres, que a Faial tenim un amic. 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s