Del barri (2)

He viscut trenta-cinc anys a prop de Boston, i ara estic ací, enmig del no-res, somiant amb un treball temporal que em permeta viure sense preocupar-me mai més de trobar feina. Però la vida en aquesta illa està en coma, amb tots aquests que viuen fora dels bars, i que esperen que passe alguna cosa, i que en el fons, temen que passe alguna cosa, perquè després de tant de temps, tenen la certesa que no sabran què fer i es quedaran palplantats, esperant una altra vegada amb una ampolla a la mà a la porta del bar.

Ara tinc l’oportunitat de marxar d’aquest xicotet tros de terra, que m’asfixia, a una altra illa, amb un contracte de tres anys, vint mil euros cada sis mesos, amb els que podré tornar a Boston, la meua part de l’oceà, allà on encara no he vist el límit de la terra. Perquè vaig nàixer en el costat equivocat del món, perquè no estic fet per una illa de seixanta quilòmetres, jo estic fent per a grans ocasions i grans paisatges, horitzons que no són blaus sinó de formigó, horitzons que es poden assolir si camines prou.

De nit encara treballe a la mar, de pescador, i de dia encara venc peix al costat de casa, però ara d’ací uns dies, m’alçaré a les sis per posar cables i tot això que ha de veure en la velocitat, i aquest parèntesi de sis mesos a Ponta Delgada només serà una petita senyal a la pell que si no la pense, quasi l’oblidaré. I si tinc sort, les Açores també m’oblidaran.

Advertisements

Una resposta a “Del barri (2)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s