Experiències

Començaré l’escrit amb la frase “a la visita al Tate Modern” i vos heu d’oblidar dels hipsters i eixes bajanades. Perquè des que van caure a les meues mans els terribles volums VOX  sobre art he volgut veure eixes obres que m’explicaven en viu, com si poguera copsar així alguna cosa intangible, inexplicable que em faria sentir i entendre, que m’il·luminaria. 

A la visita del Tate Modern, el guia deixà la sala Rothko pel final. Ens va dir que ell havia vist davant aquests quadres, tots en una sala a part, a obscures, tot tipus de reaccions. Que ell va plorar i que alguns turistes esclataren a riure, sense ser el riure, riure de burla. La majoria de reaccions imagine que serien més grises, amb una lleugera indiferència i pot ser amb un cert malestar per eixa indiferència. 

No sé perquè he pensat en estes coses avui, tot pensant en la natura i en les illes. En l’experiència que cadaú estem vivint ací, a quilòmetres de distància, i qui de tots nosaltres, riuria o ploraria davant un Rothko. Perquè la majoria sentiria eixe gris indiferent, i pot ser, si compta amb una certa sensibilitat, cert malestar. 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s