L’altre, el del post

L’he vist avui amb gorra de golfista i ulleres d’aviador caminant al costat d’una dona rossa que no he reconegut com la dona, però qui sap. Jo ja l’imaginava en Anglaterra, perquè és això el que em va dir farà uns mesos, posant cable per guanyar milers de lliures al mes i poder anar-se’n d’esta maleïda illa. M’ha saludat molt tímidament, ell sempre tant efusiu, amb els seus “estão boas” i tota la pesca masculina, i qui sap si perquè anava vestit d’eixa manera o perquè l’acompanyava una dona.

Li havia dedicat dos posts, els dos amb una miqueta de ficció, però vaja, ara es veu que la història era inventada, que este home no se’n va Anglaterra, que encara anirà de nit a pescar i que vendrà el peix tots els dies a la porta de sa casa més barat que al mercat. Podria haver-lo parat i preguntar-li per què no agafà eixe vol o eixe treball però me limite a escriure ací.

Ell em va mentir o no, no importa: va fer, o ho intentà, el mateix que jo faig ací, contar una part de la història. La que voldria, o puc permetre’m perquè no cal viure-la. Eduardo el del post, l’açorià repatriat, fa temps que posa cables a una ciutat del sud d’Anglaterra, i comparteix habitació amb polonesos que saben pronunciar el seu nom. 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s