Una zona tranquil·la

Vivíem a la residència, fora del centre, en una zona que jo pensava que era dels repatriats d’Estats Units -fills d’açorenys que anaren a buscar fortuna a Amèrica com feren els mariners al segle dinou, com si la vida enmig de l’Atlàntic fera temps que està condemnada- però simplement és una zona pobra de la ciutat, de gent que espera als bars que alguna cosa passe, de dones que s’ocupen de la casa i els fills i de jóvens que esperen a les cantonades un grapat de diners.

D’allí fins a la zona de bars hi havia uns trenta minuts, i cap de les xiques ens atrevíem a tornar soles, si alguna nit volíem tornar abans que la majoria, quan la majoria tenia les ganes de festa als ulls i esperava veure clarejar al port o a la platja del Pópulo. Només una de nosaltres va tornar un dia a les dotze de la nit i un cotxe va seguir-la i demanar-li que pujara, dient-li que era molt guapa. Però ella va prémer el puny, va contestar que la deixara tranquil·la -el cotxe havia fet varies voltes a la zona- i va començar a caminar més de pressa. 

Nosaltres som les que hem de tindre sempre més por a ser atacades, les que la por ens fa veure com perillós un carrer a les fosques, les que si darrere, mentre caminen per eixe carrer perillós i fosc, sense travesseres, senten els passos d’un home, miren de reüll, amb por també que les veja que el miren de reüll.

I els xics parlen en què és una zona tranquil·la, la de la residència i la d’ara, i s’estranyen quan els contes que l’altre dia, quan tornaves de casa, miraves amb desconfiança tots els cotxes i els hòmens. 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s