Equilibri

Era la quarta o la cinquena vegada que pujàvem al Lago de Fogo, aquest cop perquè tres del grup no l’havien vist encara. El cràter, ara ple d’aigua, s’estén entre diversos verds apagats i replecs grisencos i marrons. És l’únic llac en el que no està prohibit banyar-se, i el que conserva l’aire d’espai més salvatge, sense pobles al mig ni cap hotel. Hi pertany el vent i la boira. 

L’última vegada que vaig pujar, la boira s’estenia per tot arreu, i la mare i companyia es resignaren a veure el paisatge en fotos. Aquest cop, malgrat els signes de tempesta, només feia un vent gelat, que obligava a dur ja per fi jaqueta en octubre. Els altres van decidir baixar al llac, per nadar i vorejar-lo fins arribar a una platja amagada de qualsevol mirador. Jo tenia els genolls queixons i vaig optar per quedar-me asseguda a un tronc fins que el fred m’obligà a entrar al cotxe. 

Llegia “Sapiens”, i mirava el paisatge i els turistes que venien i es feien fotos. Tots el mateix: ara al paisatge sol, ara al paisatge amb tu, ara al paisatge amb mi, ara al paisatge amb nosaltres. I la variació era poc substancial: una dona d’uns setanta, de les que es nota encara que s’han preocupat pels vestits i els maquillatges, estira les cames i mira a l’infinit, amb el cap alt, malgrat que li preocupava com estava el seu cabell, una parella es fa una autofoto, d’eixes que ix un braç estirat a un dels costats de la imatge, unes jóvens pugen pel caminet i fan fotos del cansament i la senda que baixa.

A dins del cotxe, passaven milers d’anys gràcies al llibre, i arribava ja l’Homo sapiens, i l’Homo sapiens era el que estava davant meu, fent fotos, lloant el paisatge.

Els Homo sapiens sempre ens hem expandit. És que no hem estat mai en equilibri amb el nostre entorn?

-N’hi ha prou de mirar un telenotícies un dia qualsevol per entendre que no. La violència forma part de la nostra estratègia d’expansió, i els desastres ecològics també. Tenim un sentit claustrofòbic de l’entorn, una necessitat constant de buscar nous llocs. El nostre gran factor de correcció és la cultura, que posa ordre en el desordre. 

Quan aní a fer un riu, darrere d’una conífera, vaig veure unes peces de roba brutes, entre les pedres.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s