Precís

Ara torne a Rotterdam, la ciutat dura, incòmoda. Hi ha una altre concert de flamenc en el jardinet de Carolina, l’espanyola. Hi ha els músics del Conservatori en els últims anys de carrera. Holandesos que rasguean, catalanes amb la flauta, alemanys amb els cajones. El nòvio de Carolina amb el baix i la bulería. Em diverteix comprovar la diferència en el moviment del cos dels nòrdics, o més nòrdics, i dels del sud, o més del sud. L’holandés només mou les mans i el peu dret, mentre que el nòvio de Carolina, d’Elx, mou tot el cos, amunt i avall i gesticula, i se li nota la música a la cara. 

Després parlem, i li ho conte. I em diu que un excés de moviment amb el cos, que acompanyar la música, lleva precisió. Que imagina un cirurgià amb l’agulla i el fil, que tot el seu cos desapareix i només és agulla i fil. 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s