Com si res

La versió oficial, la de la xica, vaja, era que a la floristeria només li feien netejar poals, llevar flors marcides, ordenar les caixes. La xica és una belga rogeta, addicta a no sé quines pastilles, borratxa perduda de dimarts a diumenge, baixeta, amb el cos robust. Plorava l’altre dia de la farewell party, al bar que te cuinen de bades si duus la carn i on la cervesa val vuitanta cèntims (ple de fauna local, d’hòmens que saluden a les dones pegant-los al cul i que tenen més forats que dents a la boca). Plorava perquè se’n torna per posar un centre comercial de Brussel·les ple de flors ara al Nadal.

Ahir no sé qui em va contar l’altra versió: que diuen a la feina, que la belga arribava cada dos per tres amb ressaca, que normal que li feren netejar durant tot el dia. Ara es completa la història amb les dues versions i es fa més complexa. L’alegria per a la belga i per als altres que també s’han deixat la beca és que no han hagut de tornar els diners. Tres mesosde beca són més o menys 2100 euros. Els empresaris tampoc tindran de pagar res: de fet, malgrat les males pràctiques de moltes empreses, l’any que ve continuaran en la llista per a l’Eurodyssea. Res de nou, res greu. Les conseqüències i les responsabilitats són cosa dels llibres. 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s