Trenta per a vint-i-nou i descomptant.

A les Açores hi ha la tradició, desconec si a tot Portugal, de quan faig anys demanar un desig abans de bufar les espelmes -típic- però tot seguit mossegar l’espelma i guardar-te-la. Un acte més contundent que deixar el desig allà on llences el bufit: mossegues el desig i penses que tot se’n sortirà. 

Faré trenta anys ja a casa, l’any passat fou a Yerseke amb algunes persones que no mai tornaré a veure. Aquest any, com dic, serà a casa i la xifra la mossegaré, òbviament, amb persones que no tornaré a veure. I per fi, este any, el poema de Donald Justice serà per a mi.

Trenta per a vint-i-nou i descomptant. 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s