Passat, present, futur (cançó d’ At versaris)

Passat, present, futur 

El que vaig agraïr quan vaig estar a Holanda fou el fet que els jóvens no tingueren la preocupació de què serà de nosaltres amb esta crisi. Eixe cuquet al cervell, a totes hores. Vaig descansar dels telediaris, de la sensació d’opressió a la meua ciutat, de passar-se els dies mirant les ofertes de feina vergonyoses en webs inútils. Vaig descansar eixa part del cervell que només estava ocupada en buscar la resposta de com guanyar-se la vida. Cansa molt, estar en crisi permanent. I mentres t’ocupes de com poder, qui sap si d’ací deu anys, viure sola a la teua ciutat, la vida passa, l’alcoholèmia augmenta, les relacions no prosperen, perds amics, te tires a l’esquena més secrets i valores més que mai la gent -la mateixa gent de sempre- que lluita.

Ací a les Açores, la situació és diferent, he descansat menys del futur -o del present, segons se mire- i irremeiablement, l’alcoholèmia ha augmentat, també, conseqüència de les tulipes, la panxa.

Tots els espanyols -m’ho diu una belga sorpresa- volen quedar-se a fer un altre estágio, encara que siguen onze mesos a l’illa més menuda de l’arxipèlag, allà on viuen 500 persones, vells i vaques, majoritàriament. Continua havent-hi diferència entre el pes que té la crisi a les nostres decisions entre els belgues i els espanyols. Una diferència que passa del blau obscur al negre obscur i els primers difícilment veuen la diferència, no hi pensen. Els ho has d’explicar, com has d’explicar que no et sents espanyola, sempre el mateix.

Dues experiències complementàries: a Holanda, amb la sensació de racisme cap al sud d’Europa, i a les Açores, el menyspreu de molts espanyols cap als açorians (la burla de la falta de dents a la població és recurrent). Sempre hi ha gent més al sud, ja ho sabem.

No sé si em quedaré, quants ens quedarem, ni si tenim alguna possibilitat de treballar al nostre paisatge, si tenim alguna possibilitat de treballar, vaja, i no de viure -o malviure- de beques.

Mentrestant, el futur es planteja només fins d’ací sis mesos, com una relació a distància i tens amics que comencen l’enèssim màster, una FP de tècnic de laboratori, un treball a Mercadona o una fugida a un altre país amb una motxila i moltes ganes. Veurem quin camí té la propera maleta que faça.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s