Nits

Primer mulles una mica el cotó-en-pèl i després afiges el tònic i lleves el negre de les parpelles, eixe que prometia unes hores diferents. El després és estrany, sempre amb l’ajust. Regalima el khol per les galtes i la tebior de l’aigua sembla que acull. Abans havien sigut les calces, la falda, el jersei blanc, el penjoll. Ara tot cau a terra i penses què hi ha de l’abans, quan es prometia una nit de més d’un vi i més d’uns amics.

Un amic diu que a mesura que envelleixes, et van quedant menys amics i que costa més fer-ne, que has d’esforçar-te per trobar-ne. Véncer la inèrcia contra els anys. Mires el reflex de l’espill més sol i tanques la llum.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s