Cels, pluja, mutacions

Ací plou. A València sé que ha fet un cel dels d’estiu, eixos cels de llum que no sé qui que no era d’allí em deia que eixa llum no l’havia vist abans. Jo vaig arrufar el nas, perquè no creia en llocs especials i segur que eixa llum que havia conegut a la vora del Túria la podia haver trobada en un altre lloc.

Plou molt, ací, la boira, la xafogor només podia tindre un final. Ahir ens cansàrem de sol, mànega curta i bany a l’Atlàntic com si estiguérem a una illa del Carib, com si donàrem raó als que ens imaginen amb una vida peresosa a sota d’un cocoter. Avui ha clarejat sense clarejar, hem baixat fins el port i ens hem endinsat en un silenci còmode, mig escapatòria mig salconduit, mentre les gotes de pluja anaven formant-se i fosquejava.  A València sé que ha fet bon dia, que les jaquetes lluïen amb els rajos del sol i que hi havia algú que deia que eixa llum era de les que no havia vist abans. 

*****

A un dels pubs del centre pots fer de Dj, com si res, et poses allí i controles els altaveus i els ordinadors. A un altre pub, un Dj porta una camisa de Breaking Bad i jo mire a la meua amiga, li senyale la camisa i li dic que jo també sóc moderna, que ara veig eixa sèrie (en realitat, no m’agrada especialment la sèrie, té a veure que el malalt és un pare i obvie tota la resta) i que perfectament podria ser una Dj. No hi ha llum, en cap dels dos pubs. I notes com l’olor al fum del tabac i de porro se’t va apegant al cabell i a la roba. I com no bec, m’entretinc en observar com han canviat les relacions del grup que acaba de vindre d’una altra illa, cinc mesos que han estat junts, després del mes que passàrem tots barrejats vivint a la residència. Com han canviat ells, en una altra illa, sense nosaltres, i com hem canviat nosaltres, quedant-mos en la mateixa illa des del principi sense ells. Sí, jo també pense que hauria de fumar porros quan isc i no posar-me a pensar estes coses, lligant relacions i paisatges mentre el Dj posa tecno.

*****

A València pot ser ploga demà, la llum s’escolarà entre el riu que no és riu, i l’hivern eixirà del cau. Esta setmana ací diuen que ve un nou huracà però diuen també que a partir del sis de desembre tindrem un anticicló que ens farà creure que vivim una vida peresosa sota cocoters (o siga, bany a l’Atlàntic, cervesa al Doris, passeig pel port). Quan torne, qui es fixarà des de fora, com jo l’altra nit, com m’ha canviat i els ha canviat la distància de sis mesos?

És estranya la distància i la retrobada, que canvia i muta les relacions, vull dir, que canvia i muta el paisatge. Pot ser quan torne a València veja un d’eixos cels de llum com si no existiren en un altre lloc. 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s