Per què?

A la pintada de “Question everything” algú responia “Per què?” i clar, la resposta tenia la gràcia que feia cas al que deia la pintada i alhora la qüestionava (sé que dic obvietats, però espereu). Si intente pensar en el segon cas, en el perquè que hi ha darrere de la gràcia, recorde algunes coses. Per exemple, recorde el dia que vaig anar a l’osteòpata per veure si em resolien els marejos que se’m repetien un estiu, hipotensió, cervicals, possibles problemes físics. Ara també els tinc, però espereu, que no és el tema. 

L’osteòpata es va clavar primer amb la meua esquena, que si manipulacions per ací, que si manipulacions per allà, que sí que no, fins que tocà la part del coll. Va fer-me una d’eixes manipulacions de les que pots matar al personal: això deia ella, que les pel·lis de Van Damme havien fet molt de mal a la professió, i que el moviment a les cervicals era una cosa controlada, estudiada, i que no havia de témer cap mort a la llitera.

Jo vaig començar a suar. Crack, crack, gir, gir, i el so de vértebres que es separen i jo que havia crescut uns cèntimetres més en una vesprada. Al coll, com tots, guarde moltes tensions. Psicosomatisme -ein?- per excel·lència. Després, és curiós, em sentia indefensa, com si m’hagueren qüestionat. Perquè clar, havia desfet un nuc físic però també mental. El que vull dir que sí, que sí, que hem de resoldre els conflictes, les tensions, hem de qüestionar-mos tot, hem de fer gir, gir, crack, crack, i no quedar-mos anquilosats en el propi lloc còmode, salvant-mos dels conflictes, vull dir, dels compromisos. Que no te mors, a no ser que te toque un Van Damme al costat. Però que t’has de sentir segur per fer-ho, que primer has de saber com moure’t en el qüestionar-se tot. Que no cal, ja sé que el que dic és obvi, que no cal obrir tots els fronts alhora: que quins conflictes i quan i quines defenses i quan i quins abandonaments dels llocs còmodes i quan. Que quins compromisos i quan. 

La meua psicòloga -amén!- quan li vaig contar l’experiència a l’osteòpata em va dir que normal. M’estava carregant amb un colp directe tot un sistema de defenses, de païments de conflictes. 

I amb açò acabe esta sèrie sobre el qüestionar(-me), disculpeu les molèsties, circuleu. 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s