Revers

Un dia la meua àvia em va contar que un veí, un home de qui havia sentit parlar tota la vida, s’havia suïcidat penjant-se d’un pont de Massamagrell. Se’m quedà la imatge glaçada, d’ell, amable, callat, agarrat, treballador. Que estava allà baix, a eixe paisatge fosc i distorsionat que és la depressió. i que no havia pogut més. Però al cap d’uns mesos, no sé perquè, tornàrem a parlar d’ell i la meua iaia quasi li entra un ictus quan jo li dic que ella m’havia explicat una altra versió de la mort: segons em deia en aquell moment, havia sigut una baixada de sucre, ell, que no es cuidava mai. I em asegurar que ella no m’havia contat mai això. 

Ja ho explicat moltes vegades perquè la història em causà molta pena però també perplexitat. 

Anit, en un dels locals nous de la ciutat, un lloc més hippi amb el nom un poc pedant de Travessa dos artistas, una xica, companya de pis i amiga de la que van agredir la setmana passada al nostre carrer, el carrer estret amb un ultramarins a la cantonada, ens contava la història i era una versió una miqueta diferent. Ella s’havia defés amb el puny, vull dir que li pegà una hòstia i el tio, un vell que li arrancà un tros de les bragues, que només volia tocar li deia, va caure a terra. O siga, que encara que fora una víctima, ella pogué desfer-se’n de l’acosador i jo em vaig alegrar per ella i per totes nosaltres (perquè ja sabeu que estic llegint sobre l’autodefensa, i el no, i l’assetjament i som veïnes i volem tornar a casa quan ens abellisca).

I lligue estes històries pel que significa canviar-les, quan hi ha noves versions, quan la cosa es complica, quan a la història li faltava molta realitat, sense saber-ho nosaltres, i  quan, malgrat  tot, les teues creences s’havien cabdellat al voltant d’estos i altres contes icomplets. Últimament pense molt en les versions, en els discursos, en què es quedem muntant les nostres històries basant-nos en altres, i les versions es confonen i al final, qui sap, hi ha un moment de perplexitat en l’enfrontament. 

Aleshores, després, sempre pense que queda alguna cosa del pensament antic. Que està al fons, díficil d’agafar i de fer desaparéixer. 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s