A viagem (anem junts, és el que compta)

He començat el llibre per un conte del mig, el que es titula A viagem. L’home condueix i ella és  la que s’adona que les coses estan fugint cap a darrere mentre ells avancen cap un lloc que els espera i que esperen, mentre imagina tota la felicitat que hi haurà, allà, amb el riu transparent, etc. Tot el que van deixant darrere, és el viatge, el que deixen fugir i el que perden. Perquè ells dos s’equivoquen en una cruïlla, o això pensen, i aleshores, començaran un altre viatge en què aniran perdent, trobant i perdent, tornant al que havien trobat i que només tornar, desapareixerà. Sense saber si hi arribaran, al riu, al jardí, a la casa silenciosa.

Tot està encés, al principi del conte, i al final, fosqueja, se’ls fa tard, estan perduts, se’ls desfà, desapareix -o pot ser no va existir mai- el caminet. Van junts, això sembla que compta, això li diu ell quan ella té por. Van junts, van junts, etc.

I aleshores m’he posat a pensar, si és menys terrible l’abisme si vas de la mà d’algú -clar, la resposta és òbvia- i després si això és abisme, si hi ha abisme amb companyia.

I m’he posat a pensar qui m’acompanyaria o qui m’acompanya ara i qui m’ha deixat d’acompanyar. I en tot cas, millor ser el que diu: anem junts, anem junts, això és el que compta. Millor si hi tens la certesa.

“Ela, porém, pensou – Do outro lado do abismo está com certeza alguém. E começou a chamar” 

Ui, el llibre és de Sophia de Mello Breyner, Contos exemplares.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s