Doncs això direm per ara

Hi ha cadires vestides de Pare Noël de vells que han vingut a Benidorm pel sol i les cerveses i la música en directe. Els va bé, la vida. Per què hem de tornar a Noruega, per deprimir-nos? Ara, a mi,  vivnt en esta ciutat, qualsevol illa em sembla irreal. O Noruega, València, Ponta. Feia molt de sol el dia u de gener, i la garrofera ja havia partit el rotgle de ciment i el sol s’amagava al Montgó a les quatre i deu. El vi mai és prou contra el temps.

Hi ha dones que duen sandàlies i nosaltres amb quatre capes per l’avinguda Mediterrani. Sempre m’he de sorprendre. Comença la decadència quan elegeixes passejar pel passeig i no vora mar, a l’arena (que no vols embrutar-te? de què?). Jo he vingut pels nebots, els amics, i per tornar a Dénia després de deu anys. I la memòria, aquesta volta, m’ha faltat: no hi ha hagut cap punxada que no poguera resistir. Com ens salvem posant llacunes (o illes) en el passat. Ens va bé, la vida, i a voltes m’ho crec. Faig una ganyota i em deixe escriure.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s