«La vida que t’espera» no Faial

Havia estat abans i m’havia gelat de fred, igual que ara. La muntanya de Pico m’havia sorprès, la millor vista de Faial i pot ser de les Açores (no, no és cert, la millor vista de les Açores seria difícil de dir i per què fer cànons si no ets crítica) i ara la muntanya de Pico, en estos dies de boira i pluja, només s’endevina rere del que pots vore i no sorprèn massa. Ja quan la vaig visitar al novembre notàrem que esta illa si que es podria dir deserta, exagerant que és el que ens agrada, tranquil·la, amagada i és que diuen que quan hi ha més gent a Horta és cap a les cinc i mitja o sis de la vesprada, que és quan veus unes quantes figures per les voreres, anant i venint, i cotxes. Quan hi ha menys gent és quasi sempre, hi ha pocs hòmens a fora dels bars, no com en Ponta Delgada, i de tant en tant dones i xiquets. És l’illa familiar, em diuen, i l’illa “pija”, la de gent més rica de les Açores.

Ara, com deia, qui té més presència és la boira i la pluja i les (maleïdes) pujadetes i baixadetes que em destrossen els genolls: però quina vista, amb boira o sense boira, té el pis que compartisc. Quin Pico, quina mar, quin port. Que bonic em diuen des de l’altre costat de l’Atlàntic (o des d’un costat perquè ara que ho pense jo no hi estic a cap costat, només a la deriva enmig de l’aigua). La casa té encara eixe aire desangelat dels llocs de pas i anem amb manta i gorro de la cuina al bany, del bany a l’habitació, de l’habitació al sofà i jo recorde la casa d’Holanda amb tant de carinyo, quan nevava i a dins gaudíem de la bona disposició dels arquitectes i els tècnics holandesos.

Els faialenses viuen molt a les cases, hi ha pocs llocs agradables per conversar o prendre una cervesa (tenim o Peter’s cafè, del que ja parlí fa uns mesos, el lloc on deixaven les cartes per a mariners perduts i a l’espera de ser retrobats, i a Casa do chá, un lloc bonic amb uns amos antipàtics). Dos dies ací i ja he comprovat que el que s’estila és el mateix que als països del nord: beure a les cases, quedar davant una ampolla de vi i deixar que la casa i la conversa es calfen. Pot ser quan vinguen el sol i els turistes, oblidem les cases i les converses a la cuina i ens llancem al Vulcão dos capelinhos o a la platja de Porto pim i visquem Faial com una illa més tropical.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s