Hòmens enamorats d’ones i dones amb projectes

Mentre l’antivirus de prova a l’ordinador nou em diu que se m’ha acabat la protecció i que el corre perill, el meu ordinador, i qui sap si jo mateixa, jo què sé, pense en el sobreviure. Sobreviure en una illa on hi ha tres bars -ja ho he dit- i on per ara conec només sis persones. Sis persones que te poden salvar però que la teua salvació depenga de sis persones ja sabem que no és salvació sinó suÏcidi.

Pense en fer una llista del sobreviure i vendre-la com si jo haguera viscut les pitjors de les vides, però vaja, qualsevol de nosaltres ha tingut etapes del sobreviure austerament, el viure de la línia, sense res de fantasia ni del deixar-se dur a cap lloc. Pense per exemple que tindre projectes propis que depenguen poc d’altres ha de ser una bona manera de quedar-se a l’illa. Hi ha un home a São Jorge, un boig, que es va enamorar d’una ona i fa vint-i-cinc anys que dorm amb l’ona i que parla de l’ona als becaris que van de visita a l’illa. Que tot ho fan epifanies, com si existiren. El projecte de l’home, americà enamorat de l’ona, una ona sol que bat contra la roca de la Fajã de no sé on, a l’illa allargadíssima de São Jorge, seria viure i reviure l’experiència de fer surf amb eixe tros d’aigua.

El projecte personal que he venut al vindre ací és: escriure (aprendre a), pescar (aprendre a), fotografia (aprendre a). Sembla que de tot he de començar cada volta i que res continua i sembla que els projectes queden bé a la carpeta de projectes situada al costat esquerre (esquerra i nord) del cervell. Sobreviure, dèiem. Entre altres aficions, m’han contat alguns balls del Brasil, l’escalada, anar a Monte do Guia cada dia, vore sèries compulsivament, conéixer xics, anar al gimnàs. Valore quin em permetrà sobreviure a l’illa de manera més exitosa, com si haguera nascut per viure ací i per aprendre eixes coses (escriure, fotografia, pescar, em repetisc). El body board, eixe esport snob o més bé, estrany, estranger, que no vaig saber fer a São Miguel es presenta com una bona alternativa al surf i també em dóna la possibilitat d’enamorar-me d’ones i no d’hòmens que sempre és més segur i més estrambòtic.

La canon AV1 de mon pare està per reestrenar, l’equip de pescar encara està a la tenda, esperant que el compre, i el llibre, o els poemes, o els maleïts contes, o alguna cosa més que el blog, està al món còmode del possible, quan encara no t’has topetat amb la realitat. L’illa en canvi, ja la visc, sense començar els projectes: els sopars a cases, els vins que em calfen (estic passant més fred que a Holanda i és una cosa que no entenc), les converses per integrar-me al grup. Tot per viure o sobreviure, línia difusa que alguns no entenen que siga difusa i que te diuen coses com que ara ets més optimista. Tot per viure i sobreviure i els projectes espenten la porta i jo em faig la darrera copa de vi i brinde perquè qualsevol decisió presa era la correcta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s