Urticària

Em torna la coentor als dits i recorde l’ortiga. Ha sigut fa hores, quan llevava unes brosses del test, que el guant no ha servit de res, i les punxades a la pell i la rojor. Ara, ja a casa, a mitjan vesprada, torna la molèstia i he de pensar, que fàcil tot, que tot ha de deixar senyal. Tot està fet així, perquè retorne. Com els reglots del silenci, l’encontre amb l’exnòvio, el dolor de queixal. Com si res acabara mai per tancar-se, només descansa, s’atenua, dormita.

M’he posat gel a la nova -antiga- vermellor i m’he dit que ho faré les voltes que faça falta, que què vas a fer.

Pensava que els guants ho evitarien i que jo mateixa ho evitaria: només passar per damunt, suaument, la mà, i plàs, el contacte aspre i la picor. No hi ha escapatòria del conflicte.

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s