Més o menys, el mateix

Escric una espècie -espècie ?- de diari al word de l’ordinador nou. Conte el que conte ací, però amb dates inventades. Crec que té a veure amb que estic llegint Los detectives, pel principi. Avui, podria contar, avui el gos s’ha soltat per segona volta i ha anat a parar a prop de la mar. Jo crec que sabia el que feia, i que després de viure- quasi- tots els dies nugat a una cadena que el deixa moure’s uns cinquanta metres el que ha desitjat -un gos no desitja, dona, però queda bé per al que vull dir- és veure la mar. La mar i davant Pico. La mar i els hòmens de prop de la mar que l’ha vist, l’han lligat, i ens han telefonat perquè anàrem a buscar-lo. Ja havia aparegut la gossera per saber què feia aquell gos nugat a un post de la llum al costat de la mar.

Jo no he anat a buscar-lo i m’he perdut la història, i me la imagine ara: que el jardiner l’ha telefonat, que el company l’ha portat amb la carrinha, que -açò és de veres- quan l’ha vist botava d’alegria. Oh oh leão, gos boig. El que conte ací és més o menys el que estic escrivint al diari, a l’ordinador. Quan veieu que fa dies que no escric, imagineu històries així: de gossos que corren per la carretera, la llengua fora, sense preferir els galls i els pollastrets que estan a la finca, per veure i olorar la mar. De dones que obrin pàgines a pantalles i es posen escriure sense saber ben bé què, si han de teixir o trencar, o remenar. De Pico amb un caputxó nuvolenc que significa que demà plourà i molt, i que no haurem de desbrossar ni llevar les branques ni fer estaques.

Imagineu dies que s’assemblen, illa que és igual a totes, volcans a l’horitzó, boira i dies de sol, hortènsies i palmeres, urticàries, guants de jardineria que es perden tots els dies, clients holandesos, gossos que fugen, blaus.

Anuncis

Una resposta a “Més o menys, el mateix

  1. Imaginar aventures, misteris, universos parla·lels on nosaltres som una versió millorada de nosaltres.

    Sempre esperem més de la vida. Més que un treball i una casa i un amor discret i unes coca-coles amb els amics.
    Almenys jo ho espere, i és un error… Perquè esperant el que no ha d’arribar el que passa és la vida.

    La finíssima línia entre ser feliç amb el que tens i esdevenir un conformista.

    Saludets

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s