Portuguès

Avui a la platja de Porto Pim feia fred. Anàvem tots descalços, alguns amb la caputxa ja posada. El sol marxava, o érem nosaltres, i el cel no tenia cap color especial. Els gossos corrien, s’oloraven, tornaven a córrer. U de nosaltres comença demà un viatge i li dèiem adéu: primer València després Sud-Amèrica. Jo tenia ganes de dir-li que donara besos, a la ciutat, dic, al meu paisatge. Però no m’eixia en portuguès (com l’altre dia que contava el cas del meu besavi i era la primera vegada que contava la seua vida, que l’agafaren pres, que el mataren, que escrivia cartes des de la presó, en castellà i em sonava tan estrany). Hi ha persones i paisatges que són -que semblen!- més de veritat si les parles amb una llengua i no amb l’altra.

Els altres ens quedem, ens fem un cafè amb llet, recordem que algú li va sentar bastant malament el vi tinto Basalto i pensem el fred als peus com si no serviren de res els calcetins. Ens quedem a una illa i a cap illa s’hi pot decidir anar. Només te les trobes pel camí, l’acceptes. Avui pensava això i pensava en el portuguès.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s