Peresa contemplativa

Diuen que els de Faial pateixen de peresa contemplativa: només han de mirar cap a Pico, els dies que se veu la muntanya, i deixar que la vida passe per damunt d’ells, perquè això és la contemplació. Ho diu mentre bevem un vi dolç que em recorda a la mistela de Teulada. Fa fred fora, s’imagina la mar des de la finestra i el vent fa que tinga ganes de tornar a casa, tan fosc. Fa fred i no plou -plou hui, una setmana després, quasi dos mesos després, tot després de tot.

Deia al principi que Faial anava a ser literari i està sent una altra cosa, no tinc massa temps per llegir ni escriure, serà que patisc de la peresa contemplativa, encara que jo diria més bé que hi ha un motor del desfici, un desfici sense llibre que fa que els dies passen per damunt amb el cos vinga a moure’s sense anar enlloc -no sabria definir-ho millor que un desajust contemplatiu.

I la casa, i les bones notícies, i els detectius salvatges? La nit i de sobte és torta i pot ser demà vejam Pico des de l’altra part, i pot ser Faial, el Peters i el port -i el vaixell dels australians com armaris- des d’una terra sense terra, només el negre volcànic de Pico. Però avui és una cosa amorfa, Pico, una muntanya sense màgia, boirós el paisatge des de Faial, més enllà València.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s