Os fósforos

És còmic, li dic, mentre òbric el tupper i un altre dia de dinar a l’oficina -una caseta de fusta, imagineu- que fa que el dia siga més llarg. És còmic si ho veus des de fora, mira: a una xica li agrada un tio fa dos mesos, que si sí que si no, i té uns trucs, que anomenarem de presència-absència i que no li funcionen, i no veu cap senyal o els senyals són contradictoris, que si sí que si no, i un dia el xic li diu de viure amb ells durant dos mesos, i aleshores sembla que pot ser el sí estiga millor dibuixat i ja comencem amb les expectatives. De sobte, perquè no és de sobte, però com si fora, perquè causà la mateixa sorpresa que un de sobte  d’una finestra que es tanca per una bufada de vent i es trenca el vidre, de sobte la primera nit la xica veu uns sostenidors. Ja uns sostenidors! I els altres li diuen que és una disfressa, que és nit de Carnestoltes i ell s’ha vestit de dona però ella no ho veu massa clar: però qui deixa uns sostenidors al bany la primera nit que va a una casa que no és la seua?. I a l’endemà descobreixen, ella i els companys de casa, que el xic dels senyals contradictoris s’ha mudat amb una acompanyant. La disfressa era una altra i els senyals no existien, que, pensa la xica, les coses havien d’haver sigut més clares per anomenar a d’allò senyals. Que és com veure un misto i imaginar-se ja que tota la muntanya crema.

I ric, mentre ho conte, perquè vist des de fora és graciós, han sigut dos mesos de literatura, de la pura, de la que no t’adones que ho era.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s