Companys

El que sentim és una cosa comú i ens reconeixem iguals, en la mateixa situació, i els ulls deuen, des de diferents conques, albirar el mateix pou, o alguna cosa semblant al pou, el discurs del no-res o les paraules cent mil vegades repetides que ací -o allà- està tot molt malament. Molt mal, molt mal: em repetisc els mots amb diferents ritmes i sona Orxata o recorde aquell text de no sé qui que deia que era millor si li llevaves a la crisi la c i prenia el semblant de riure, o com el protagonista de Trànsit que veu les penúries pròpies i alienes com meres aventures.

És la mateixa punxada a la boca de l’estómac, els mateixos dubtes, els mateixos anhels. Hi ha qui encara vol veure món i no li importa tant, això pareix, que al seu país no hi haja faena i ja s’encarreguen els que queden allà de repetir la tonaeta. Hi ha qui voldria tornar, però com pot tornar, si no hi ha faena i ja se repeteix una mateixa que està tot molt malament. He pensat en si estem units, nosaltres, que anem a buscar-nos la vida d’ací uns mesos, que hem vingut a parar al  mateix lloc, una illa enmig de l’Atlàntic, perquè fou on ens buscàrem la vida, si sabem que tenim més en comú del que pensem i que podríem fer coses junts, que podríem si la majoria de nosaltres haguérem aprés això, a fer coses junts. He pensat que l’ofec que enganxa la paraula futur ens hauria de fer mirar-nos sense veure el pou, perquè girats els uns cap als altres, pot ser faríem un altre discurs.

Jo ja m’estic buscant la vida, envie cartes per email, busque webs, m’apunte a cursos, tot amb un cuc foradador a l’esòfag i molts nos esperats com a resposta. Ella quan acabe, allà al novembre, quan hi torne la pluja, i faça un any que marxà de Faial, vol anar a Chile, a buscar fortuna. Ell ha trobat per fer unes pràctiques pagant -paga ell, no l’empresa, aquest és el nivell. Ella vol anar-se’n a Anglaterra perquè el seu anglés li fa vergonya encara i ell potser torne a treballar en les brigades contra els incendis forestals a Galícia. Tots compartint el mateix ofec, la mateixa partida, i tots sols.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s