Vaques felices

Comença el compte enrere, bé en realitat, fa dies que començà, encara faltaven quinze dies per fer un aniversari, el dels tres mesos trinco-tranco, i jo ja havia tatxat al calendari la data de l’equador. Comença i veig la llum, com la meua amiga que fa anys que haguera volgut deixar-se la residència, eixe camp de batalla per on ha de passar tot metge, que a poc a poc, amb el pas del temps, li veies més llum a la cara: és que veig el final del túnel. Comptava les hores, com si estiguera de penitència o en una presó. Bah, no sigues exagerada. Bah, estàs a una illa, una illa central, menuda, la qualitat de vida, els volcans, els estrangers, les sardines. Valora la part positiva, etc, i jo faig que sí amb el cap i amb el cap pense en els rius, en els vaixells que van a vela, en les plantes d’arrels entortolligades. Que sí, que sí, que ja he passat l’equador de la meua estada planejada, que ve l’estiu, i esta illa en estiu està plena de gent, rossos alts d’ulls blaus que saben navegar i festes dedicades a la mar i molta música. El compte enrere és també per l’estiu i el port, que tornarà a omplir-se de gent que ve del Carib, morens i desaïllats.

I el compte enrere amaga un matar el temps que dol però és que hi ha llum al final, i hauríeu de ser uns cecs pocs generosos per no veure-ho (perquè la llum, clar, no la podeu vore). I ara quan veig la llum, ja mig ajustada la primavera, torne a trobar el temps de lleure, sense caure en el parany grisenc de la quinta on treballe. Ara l’hora que tinc per dinar l’anomene “és el meu temps” i quasi que borde als clients que vénen a la tenda, encara que siguen la parella encantadora de Califòrnia. I pense en com s’ha transformat la posssessió del temps, ara que treballe on no vull. Diners a canvi de temps, i de moltes hores mortes. Pense en ma mare, clar, tants anys d’eixes hores. I m’entra mal de cor, i torne sobre les meues paraules, només són uns mesos, estic a l’equador, enmig de l’Atlàntic, a la deriva fins arribar a casa. Ací als camps hi ha vaques, les vaques més felices, diuen els açorenys, alguna cosa se t’ha d’encomanar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s