1

toc-toc, és l’esquena aquest cop, a base de dolor que no deixa dormir, els malsons són ara haver d’acudir al metge sense segur, però sóc de classe mitjana -dit amb mig somriure, ja m’enteneu- i ma mare encara pot pagar-me què sé jo 1000 euros si m’han d’hospitalitzar. A les classes de medicina, m’interessava molt quan el professor de fisiologia ens parlava del dolor. Es receptors del dolor, que ens salven, el moment de l’analgèsic, que ha d’administrar-se al minut just, ni massa aviat, que ens hi acostumem, ni massa tard, abans que entre(m) en un cercle viciós. La via, que és el codi. Ninoní, ninoní, va ser l’altra nit, divendres de Pasqua, després de dos anys que no sentia el dolor al pit perquè el cor literalment se’m torna boig: què fan les taquicàrdies sense tindre a veure amb cap emoció sota la pell? què fan fora de l’escena de baixar a tota hòstia amb la bici ni tindre res a veure amb cap orgasme? què fan?

Clar, del que volia parlar eren dels segurs, no de la taquicàrdia: perquè ací ne som uns quants sense segur perquè, o bé no cotitzàrem mai o bé perquè cotitzàrem què sé jo, al 2011. En el meu cas, fa temps que vaig fent faenetes i bequetes que no cotitzen i per això, ja forme part dels jóvens sense recursos que si marxen fora del país, en busca d’aventures, rollo Dora l’exploradora, només tenim dret a tres mesos de seguretat social. Clar, no cotitze des de fa anys, encara gràcies que durant tres mesos tenia tot pagat a l’hospital d’Horta.

Ninoní, ninoní: era un metge, de Colòmbia, que em deia que no podia ser i que hauria de tindre el certificat europeu. Jo ajaguda al llit pensava què què feia allí, lluny de ma casa, rollo Dora l’exploradora però amb el paisatge de Dickens, què hi feia? Perquè en eixos moments t’ho preguntes. Què fas? I des de casa, sents les veuetes que et responen que “algo has de fer” i que “tot està molt mal” i ja no saps si són les veus dels altres o són les teues, i el teu cor, després del fàrmac, ja sembla una bomba normal. I aleshores, torne a pensar en les classes de medicina i en aquell homenàs que cridava, mentre creuava la classe, que el codi era la via i que encara el vaig veure l’any passat, després d’Holanda però abans de les Açores, deu anys després de tot. I pense en tots els que estem fora, a Faial, perquè volem o diem que volem. Els que estem fora, perquè volem o diem que volem, perquè no podem fer una altra cosa, o això creiem, i ens vem espentats, sense treball a casa els pares, menjant-mos els mocs. I ve Dickens a l’hospital, perquè tot siga més trist, ve seriós, i pense en els euros: cada minut en l’hospital, cada minut, ta-ta-ta-ta, euros i algú que cau en desgràcia.

El metge, de Colòmbia, parlà amb el cardiòleg, de Galícia, i tot clar, que crec que no hi ha cap portuguès a l’hospital de Faial. I mentre jo em deixava dur per la medicació, més enllà de les becaetes, plàcidament deixava d’imaginar quant em podia costar el sèrum, l’infermer, l’altre infermer que vigilava el monitor, el llençol de l’hospital, la via -el codi és la via o era al contrari?- el metge, sorprès exclamà: qué cosas, un colombiano atendiendo a una española en mitad del Atlántico!

2

De vesprada, ninoní, ninoní, ja havia sigut el cor, un avís del que vindria després i un primer contacte i primer pagament a l’hospital. Em van donar unes píndoles que després no servirien, però això no importa. La metgessa em va dir que ella tampoc voldria estar enmig de l’Atlàntic, i que -poseu veu d’argentina- nada sucede porque sí i que qui sap si la hipersensibilitat d’algunes cèl·lules s’activa per la tristesa.  Ninoní, ninoní, toc-toc. El cientifisme m’impedeix creure-m’ho, ara bé, les illes són un bon lloc si estàs de pas.

3

La majoria d’eleccions vénen soles, i no compten els vots en blanc.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s