Després d’estar vora un any a les illes, crec que no són un bon lloc per estar de pas, sinó, i sobretot, estan fetes per perdre’s. Que t’hi perds, perquè la noció del temps canvia, que encara que veges una muntanya al davant, que desapareix i apareix, el concepte d’illa et cau a l’esquena i no arribes a entendre’l: pot ser només ho pot entendre qui ha nascut ací.

Fabio, el jardiner de vint-i-quatre anys, que té tres vicis només, que conte, ha eixit només de l’illa per anar a una altra illa, a Pico, menys d’una hora en un vaixell que a voltes sembla que vaja a pegar la volta i l’aire al mar i la mar al cel i trobes alguna muntanya submarina, i no estic segura que anar a una altra illa compte dins del concepte haver eixit de l’illa. Fabio no vol anar a Lisboa ni a Brasil.

A São Miguel hi havia una dona que no havia eixit de Nordeste. S’havia casat, era de Povoação, que estava al costat, i mirava amb pena haver deixat la família uns pocs quilòmetres enllà: només havia tornat dues vegades a la seua vida. Tenien una granja de vaques. Si ho haguera sabut, que casant-se no es movia del lloc! Per què, què és la distància? Hi ha quilòmetres que pareixen anys.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s