Calonectris diomedea borealis

Els cagarros fa mesos que estan ací i això significa que d’ací poc farà un any que estic aïllada. Els cagarros són aus faves, amb el seu cant de matadero, que se perden fàcilment per les nostres llums. Pobre cagarro, amb eixe nom tan risible qualsevol turista, eurodissea o estagiário veu en tu un motiu de burla! Els sentíem des de la residència, un poc apartada de la presó, i els sentíem camí al fino o la tulipa (de cervesa portuguesa, possiblement la pitjor cervesa del món) i els sentim ara, vora mar, vora casa, al port encara buit de turistes.

Els cagarros als dissenys de camisetes: SOS cagarro, o SOS cagarra, aquella camiseta mítica de l’illa de Santa Maria, que si no haguera costat 10 euros, la meua amiga i  jo l’hauríem comprat. Vénen a terra per reproduir-se com els mariners de vela, barbuts i amb facebook, però. Els cagarros que havies de salvar i endurte’ls a casa, tancar-los en una caixa i dur-los a l’endemà, amb el sol, sense cap farola encesa, maleïda contaminació que ens mata els cagarros, a vora mà. I si tenies sort, el cagarro volava i no s’estampava contra la roca, com els va passar a uns amics prop de la platja, abans d’arribar a l’aeroport.

Els cagarros, qui els havia de fer un poema de lloança?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s