De bigots

Si el cap està lluny, o bé si ha anat a la ciutat o a dalt, a casa -on diuen que té una barra de striptease, al costat del llit amb mosquitera- ells es posen a cridar-se mútuament imitant-lo. Perquè cada volta que ens crida, el cap, el detestem. El meu company deixa que el cride dues o tres vegades, es fa el sord fins que la sordera ja fa apujar el to de veu massa, i contesta, com si res, i contestar és directament acudir on està l’altre, perquè el cap no es mou -eixa és la seua funció, quedar-se quet mentre els treballadors acudeixen- i perquè no pots emular el seu crit destorbardor. Aleshores, ells dos es posen a imitar-lo i jo ric molt, un poc més allunyada, algun dia mos sentirà, em dic, i tindrem festa de palmeres i poda. Després d’aquesta manera de llevar-se l’odi bernhardià, es posen a insultar-lo. Bé, açò només ocorre quan el cap ha passat amb el cotxe, ha saludat, ha manat alguna cosa destrellatada per fer a la vesprada, una hora abans d’eixir de la faena, i llancen aleshores un insult que és com un eructe, una cosa animal. Cabeça de bola, l’anomena sempre el jardiner, el faialense que encara no ha marxat, cabró, li agrada imitar en espanyol.

El pare del jardiner, que també treballa ací, però que no li veiem el pèl perquè s’encarrega del taller on no sé molt bé el que fa i que es mou amb una moto per l’illa, el casc blanc, a vint quilòmetres per hora, anomena sempre al cap sacana. Sacana, diu fluixet, sense ja la necessitat d’alliberar cap animal de dintre, ja l’odi s’ha transformat en una rancúnia silenciosa, un pacte a la força, supose, si dus més de trenta anys treballant pel mateix cap. I el bigot ni se li mou cada vegada que el cap, un dels sacanes més grans de l’illa el crida perquè acudisca, i de tant en tant, li parla, queixant-se del govern i de la llei que obliga a usar guants i mascareta per a les aplicacions de fitosanitaris, i el bigot i les orelles fan la mateixa funció: l’imagine només repetint sacana mentalment o pensant en com pescar millor el polp.

El pare del jardiner és el mateix home que no va voler que jo anara amb ells a pescar, perquè era una dona i què feia una dona en un barco quan no era la muller. Malparlen, a l’illa, com, què sé jo, al poble de ma mare, Rafelbunyol, on si no eixies a la processó, s’ho apuntaven en una agenda secreta de la moralitat. A mi em cau bé, de tota manera, perquè l’odi contra un enemic comú uneix molt i perquè no parla massa. No haurà fet mai el que fan ells dos, cada dia, aquest desfer-se la veu per no pegar-li, per no enviar-ho tot a pastar fang, per aguantar. Que sacanes hi ha en tots els puestos i quina és l’alternativa? Trenta anys treballant per a un sacana i aconseguir que no se’t moga el bigot.

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s