No hi ha paradisos confortables, el cost de viure a les Açores

Quan fa uns anys arribaren els primers becaris Eurodissea a l’illa diu que es comentava, entre els empresaris de whale watching, “ja arriben els esclaus” i es fregaven les mans -i no ho diu però jo imagine que els caia l’aigüeta per la boquera i que veien com les butxaques deixaven de tindre forats.

Qui ho diu, qui ens conta aquest inici tan bonic de la dinamització d’una regió, té dos becaris i dos contractats i ens acaba de donar una peculiar experiència a la mar on cada vegada que arribava una ona tenies por que l’esquena se’t partira en dos, les mans enganxades al seient de davant de la Zodiac, i el cul apegat a l’altra: d’estes experiències et diuen, alguna cosa positiva te n’enduràs mentre tens els ulls que et couen, un rotgle de sal a les òrbites, i penses que sí, que alguna cosa positiva… si fins i tot, de les malalties diuen que pots treure un aspecte positiu! Com no traure un aspecte positiu d’eixir d’Algemesí per vindre a les Açores a treballar de llaurador?

Els de whale watching, este món tan ètic i amb tanta col·laboració entre les empreses, cobren uns 50 euros per una eixida de quatre hores de Zodiac i si vas a capbussar-te o vas a Princesalis (allà on naden amb taurons) la cosa puja a 150 o 200 euros, després, però, necessiten becaris perquè aprenguen a omplir ampolles d’aire o pinten la caseta de la Marina abans que arribe l’estiu i que l’alemanet o l’holandeset se senten com a casa.

Altres cobren per un contenidor de plantes 6000 euros però paguen 3 euros l’hora al jardiner i mantenen dos becaris de bades i en volen dos més, no siga que no puguen aprendre a descarregar palmeres, inventar-se noms de plantes, escriure e-mails i fer-se hòmens i dones que per a d’això estan les beques, per aprendre. Després cobren el subsidi de transport perquè viuen a una illa i tot és més difícil ací. No contracten gent local, la gent local o bé se’n va o bé subsisteix amb 400 euros al mes. També, els becaris, han d’aprendre a no complir els horaris, a fer-ne més, perquè és important que aprenguen com l’empresa va avant gràcies al seu esforç, les esquenes mòltes, però, les punxes a les mans, l’hora justa per dinar. Sobretot han d’aprendre, i això deuria de ser el lema de qualsevol beca, que no hi ha paradisos confortables.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s