Vés tirant

Perquè la responsable de la beca va vindre l’altre dia, i em pregunta què tal tot però m’ho pregunta mentre el jefe està al costat meu, i què vols que te diga, si vaig amb l’aixà tot el puto dia, quedem els tres a les quatre i jo ja sabia que no li diria la veritat, que faig una hora més i tot això, ja saps, tot el puto dia amb l’aixà, quina puta merda estic aprenent ací? La xica semblava interessada realment, vull dir, en saber la veritat, si complia l’horari o si el que posava a l’oferta s’estava complint, però jo l’únic que volia és que acabara aquell teatret, un teatret sense gràcia, ni el jefe ni jo podíem dir la veritat, jo no sé què esperen, i ell que cavallons cap amunt i cavallons cap avall o llevar brosses del maracujà tot el puto dia, i la xica preguntant-me si hi havia alguna cosa que volguera comentar, en plan, canviar, millorar. Jo m’agafaré un mes de baixa, la puta esquena, i després, d’ací uns anys m’hauré oblidat d’estos cinc mesos. No tenim ni vàter, tia, i m’espere a cagar a casa, a migdia. I el meu puto company de faena treballa dues hores més i els dissabtes i jo ja li vaig dir al jefe que dissabtes no treballava. A part, ho té tot molt malament muntat. Tu penses tres mil plantes de maracujà, per a què? I no planta creïlles, no ne planta, i a la tendeta té tres o quatre coses. I quan ve la dona amb el xiquet, que tindrà tres mesos, ni l’agarra ni res, i a l’altre que està per civilitzar, que jo crec que és falta d’atenció, perquè no li fa ni puto cas. Xic, deixa la puta aixà i agarra el teu fill! A voltes curra molt, el meu jefe, però no aprenc una merda. I tinc l’esquena rebentà, després a l’agost aniré a São Miguel, aguantaré fins a l’agost, crec que aguantaré. Si em queixe, què guanyaré? Només que el jefe després me faça treballar més.

I així un altre becari vindrà l’any que ve a l’empresa a fer cavallons per un xic jove, amb una jove empresa de molt de futur, ja sabeu, els emprenedors. I encara diu que li sap malament dir alguna cosa per si afona l’empresa, si ja no va cap becari més mai més, mira que haurà de deixar de plantar maracujàs i agarrar al fill que pateix mancança d’atenció. I agarrar l’altre fill de tres mesos que encara plora molt i qui sap si tots mos queixem s’afonaran totes les empreses de Faial o de São Miguel, s’afonaran les illes si tots els becaris que podríem queixar-mos, mos queixem, omplim Europa de fulles de queixes, de projectes, compromisos i horaris que no es compleixen, i de com, per no queixar-mos, intentem compensar amb coses menudes, baixes falses, hores que matem perquè no mos maten elles. I així passem els mesos amb xerrameca inútil, torna-li la trompa al xic, el vés tirant, el modus operandi.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s