Azores trail run

Feia setmanes que parlaven de la carrera i era emocionant veure-los alçar-se de matí, a les sis, abans d’anar a treballar per entrenar-se. La vida dels que tenen objectius sembla més heroica. I encara més després de l’èpica de córrer per la muntanya, els maratons i els ultramaratons. Feia setmanes que parlaven de la millor del món, una tal Anna Frost, 32 anys fibrats i un somriure present sempre a les fotos que quedava bé amb el cabell groc, quasi blanc, i les arrugues a la cara: els objectius tenen un cost. I per molt que funcione això de mirar-se un mateix i voler autosuperar-se, a estos nivells, la gent el que vol és guanyar al veí. I el millor, en canvi, és quan et conten després coses com que els companys de carrera t’anaven assenyalant els perills de la ruta: una ruta de costa a costa de l’illa de Faial, 48 quilòmetres d’asfalt, fang, senders, terra. Quan ja t’has acostumat a córrer en una superfície, crac, canvia i quilòmetres després, tornes a començar. I aleshores algú que va davant t’assenyala eixa pedra malnascuda al camí o aquella corba on canvia de sobte el terreny. Com un guia, com una llebre.

Diuen que no pots parar perquè arribats a un punt només corres per inèrcia, com si respirares, i que si pares, corres el perill de quedar-te. Per això, una de les meues amigues va aguantar mitja carrera amb una pedreta al calçat i ara té el dit menut blau i adolorit. Sabia que si deixava de córrer uns segons no podria continuar. El repte és saber-ho i aguantar. De fet, des de Caldeira -més o menys a meitat del camí- amb rampes continues a les cames o flat des de Levadas i sense poder aturar-se a la vora del camí i descansar. Perquè aturar-te significa en la majoria dels casos desistir. Perds l’efecte de la inèrcia i estàs vençut: la força de voluntat de no parar és major que la de continuar una vegada detingut.

Arriben a la meta i ens conten tot açò, després d’hores que arribara el primer, quatre hores i pocs minuts, un portuguès que encara pot balbucejar certes frases al presentador. Vénen deshidratats després de Capelinhos i un sol ja d’estiu. Capelinhos és una zona de sorra i molt de vent, apareguda després de l’erupció del cinquanta-set. És emocionant, l’èpica: nosaltres els esperem des de les dotze al costat de la barraquinha de cerveses i de menjar (chicharros amb molho cru, una delícia) i jo només pare de pensar en els músculs, en la vida amb objectius i en com els sabrà de bons, els peixets i la cervesa Sagres. Si a nosaltres ens ha salvat un dissabte, a d’ells els ha de saber a orgasme. Però la majoria d’ells quan arriben no poden ingerir res, només aigua, Isostars i plàtans. I pensar que tot el nostre dia havia començat perquè des del cotxe, ja quan marxàvem a casa, algú havia vist un sortidor de cervesa!

Molts corredors no poden parlar ja a la meta. Anna Frost arriba tranquil·la, com si no li haguera costat massa i de segur que ha polvoritzat algun record. El nostre ídol – nosaltres que continuem amb el marató particular, alcohol i caldo de peix- és un tio que arriba tal com va eixir: amb el cabell pentinat, sense suor al rostre, i amb una motxilleta que llueix amb gràcia, sense camelbacks ni romanços. La qüestió de nomenar-lo ídol apareix quan ens conten que “el tio este anava parant-se al llarg de la carrera, per xarrar amb uns i altres, i per traure fotos al paisatge o a una flor”. El tio havia vingut a passejar-se, com jo quan isc per la ciutat.

Els nostres viatges a les barraques augmenten i la gent ja no aplaudeix igual. L’alcohol els fa perdre l’interès, als meus amics, mentre jo em distrac, perquè m’emocione, al costat de la meta sentint els atletes i veient com arriben. Diuen que els últims foren una parella, que entraren agafats de la mà, i que el primer, aquell que només havia pogut fer tremolar algunes paraules, encara estava allí, vuit hores després i els aplaudia. I és ara quan topetes amb els llocs comuns, les frases de sempre: la noblesa de l’esport, la companyonia. I ja calles i deixes que s’escalfe l’últim glop de cervesa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s