François

Ja vaig contar que ell era l’únic que podia dir que era llop de mar només perquè no parlava i perquè tenia una d’eixes barbes on hi pots viure. També, clar, perquè el dia que tots els altres es morien per pegar un colpet, ell es mantenia assegut a l’ampit, i si el miraves, no sabies del cert si estava begut o la cara que tenia era la d’estes cares que bé a les Açores, bé a Nova Iork, fan la mateixa expressió de llunyania. Era llop de mar, per tant, perquè semblava que res del que succeïa al Clube Naval importava:

El capità, amb poca gràcia holandesa, ballant reggaeton amb una colombiana -vaig vore la cua de la xica girar, el capità mirar la cua, el capità balancejar-se cap a la direcció contrària-. Una de les assistents borratxa fent caminet cap al DJ per demanar Calle 13 deu voltes cada hora. Un jove de la tripulació cantar com si haguera eixit d’Arkansas -botes, cabell, veu- i no de Rotterdam. El jove d’ulls blaus tirant-li floretes a la rossa del vaixell -la rossa més guapa, l’altra o bé no havia vingut o jo no la recorde. La belga i l’holandés besant-se en una de les taules camuflades per un fanal trencat. Els locals apuntant maneres a la sala de ball. Les cerveses, escasses ja, i la nit massa llarga i tot això que diuen.

Res d’allò li interessava, i encara que li llançaren algunes preguntes des de l’embriaguesa, va desaparéixer abans de l’una de la matinada. Era més llop de mar que els altres perquè ell no estava ací per passar-s’ho bé.

Però arribà el segon dia, i el segon dia no fou més tranquil: eixe dia el vaixell de vela havia d’haver desaparegut rumb a Anglaterra, però el mal oratge mana, i ells, encara en terra, desficioses les cames per embarcar, havien resolt emborratxar-se al Peter’s, i el llop de mar, tan poc interessat en el món, ara malparlava en la porta del bar, enéssima birra a la mà. On estava el nostre llop de mar tranquil, llunyà, silenciós per excés de saviesa? Només quedava la barba. Volia dir-li: François, només et queda la barba! Què fas barrejant-te amb nosaltres, que ens bufem un dilluns de vesprada perquè no sabem decidir?. Aleshores, Nostromo es va desfer amb el gel del gin-tònic do mar. Ja no hi ha personatges com els d’abans.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s