Entre l’origen i la direcció contrària

1

Vagarejava per la biblioteca totes les vesprades, no hi havia res a fer. Des de casa fins la biblioteca eren dues hores de camí, enmig de l’Horta i després, ja, barris i carretera. Què podia fer? Només ocupar el temps amb llibres. Després d’aquella època, no soporta ja els llibres vells, les prestatgeries plenes de llibres, o siga, plenes, realment, de pols. No hi ha cosa més molesta que un llibre vell. Arribava cansada i la tria del llibre acabava normalment en les mans buides: era impossible, massa opcions. Per què va agafar eixe llibre d’Anagrama i no un altre? Pot ser perquè ja aleshores pensava en l’origen. L’Origen, que és el títol del llibre.

2

Per acabar ja l’aula de ioga la professora va dir que ens havia preparat una sorpresa. La cosa esta d’estar agraïts pel que tens i de l’acceptació. Hores abans, ella i dues xiques joves havien pintat unes pedres volcàniques i ara ens les oferien. Havíem de tancar els ulls, dir un mandala, i creure que la pedra que agafàvem estava destinada per a nosaltres. La meua tenia dibuixada una margarida, un sol i una lluna i hi posava, a baix, “Origen”.

3

En el segon llibre de la seua autobiografia, després de l’Origen, Bernhard repeteix des de la primera pàgina fins al final, com si fora un martell, “en la direcció oposada”, que és el que el salva. Perquè un matí decideix agafar la direcció oposada i deixa l’institut i la seua vida desgraciada i va a Scherzhauserfelfd, per treballar a un soterrani d’un ultramarí.

Cada dia vaig a Feteira, bicicleta o a peu, taxi o de paquet a una scooter, cada matí entre les vuit i les nou per arribar allí puntual i obrir la tenda i atendre els clients. Un d’eixos matins sé que faré meues les paraules i les repetiré com un martell, després de dotze anys d’haver-les sentit per primera vegada. Ja no més palmeres, punxes, males herbes, factures, telèfons, e-mails. Tot això quedarà abandonat per una direcció contrària, el camí, no qualsevol camí, sinó el contrari.

4

I si a hores d’ara, després d’anys d’aquelles visites al vespre a la biblioteca, encara crec en les epifanies és per l’exageració. Dels projectes, que pot ser eren exagerats, poc realistes, només queden les engrunes: uns intents fluixos i poques paraules que ressegueixen el fil de tornada. Entre l’origen i seguir la direcció oposada han passat anys. Avui prenc rumb cap a casa,  tardaré una miqueta, que m’entretindré pel camí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s