Pico, última història (1)

Venim de l’illa veïna, la que no ofereix cap vista on descansar la mirada, perquè Pico és el millor de Faial, i encara que faça mal oratge i els núvols no escampen, tenim la imaginació per veure la muntanya, que apareix i desapareix a l’hivern i que a l’estiu ofereix la promesa d’un estiu amable i sense canvis. Però els que viuen a Pico, tota la vida o una temporada, no tenen cap terra que buscar, el perfil de Faial no té res d’especial i l’afegit de Capelinhos emociona de més a prop. Els de Pico ho saben i per això, perquè la bellesa l’ofereixen directament als que miren des d’Horta cap a la mar, tenen un cert recel als veïns. Vaig llegir una vegada a una escriptora alcoiana que els que eren bells envejaven els altres, els que els miraven, perquè tenien una vista millor que ells mateixos. En aquest cas illenc, seria una cosa semblant.

Són dies de l’Esperit Sant, que també apareix i desapareix segons diuen, i les sopes i les rifes acompanyen el llarg cap de setmana. Mentre a Faial vam veure el diumenge com munyien les vaques a Os Cedros per repartir la llet i uns trossets de formatge a la gent de la freguesia, a Pico només veurem, de la festa, rosquillas: un pa en forma, efectivament, de rosquilla, i no de la rosquilleta valenciana (menjar que mullem ara també a l’estiu a l’orxata). Les veurem a les mans dels altres i no les tastarem, ocupades com estem en entretindre’ns: observar el paisatge, pujar a la casa de la muntanya, baixar a la Baia das Canas, pegar una volta pels llacs plens de boira que ens deixa el cabell tot xop, dinar al port i entreveure que farem tard al vaixell, però què importa, perquè qui sap quan tornarem a Pico.

Quina importància té, perdre el vaixell, si estem a l’illa veïna, la que ens ha acompanyat tots els dies, presència tan important com la mar, enmig del limbe. Volem quedar-se a passar la nit, ens preguntem, entre riures, mentre no trobem cap gasolinera oberta? I on passem la nit? Al cotxe? Ah i podríem comprar aleshores aiguardent i provar les sopes de Pico i agafar una d’eixes rosquilles! Recorreguem totes les freguesies, negociem preus de garrafes d’alcohol i prenguem cervesa fins que l’endemà sone una altra vegada a deures. I a menys deu encara peguem voltes per la ciutat, amb els bitllets del vaixell en la butxaca i el vaixell a punt de salpar per tornar a Horta.

Ens hem entretingut a Lajes, amb una amiga i un gelat, a la platja, amb el vent del sud, fora ja de la boira de l’altra part de l’illa, i hem oblidat les busques del rellotge, les mateixes que ara ens feien passar la nit fora de casa. Ens hem entretingut i eixe és el motiu de l’aventura.

 

.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s