València crema

Pel telèfon em diu que vaja al Carrer Recaredo per a una entrevista de treball, tu t’has apuntat a l’oferta de cambrera de pis, no? Sí, sí, conteste, aleshores he de dur el currículum amb una foto i puntual a les quatre i mitja en el barri de Velluters.
La carrera, els dies de vuit a vuit al campus, les bates, les lliçons de l’institut, els mesos de llibretera, treballar com a investigadora, l’ensenyament i ara la resposta en blanc de com guanyar-se la vida pren el blanc de l’uniforme de les cambreres de pis. I si amb això puc indepeditzar-me o guanyar-me unes perres i mentrestant moure’m i moure’m i moure’m?
A les quatre i deu, més que puntual, acompanyada pel sol de València que crema sense cap vent atlàntic, la xafogor valenciana, davant de la porta i abans que puga tornar enrere pregunte pel tal Guillermo.

Passen cinc minuts. A la sala d’espera s’està molt bé, fresc, en qualsevol sala d’espera s’està bé menys en les blanques d’hospitals. L’espera l’hem aprés a base d’hòsties.

Un home d’uns cinquanta, un poc gros i d’un metre seixanta, calb i amb bigot i ulleres diu el meu nom i em dóna la mà. Repassem el currículum al seu despatx mentre un altre home, a menys de dos metres, escriu a l’ordinador. Al despatx encara hi ha dues taules més però buides.

—Te conte, nosaltres som una acadèmia que preparem per treballar a hotels de quatre i cinc estreles… Tu no tens experiència, no?

—No, no, m’apuntí a cambrera de pis en Infojobs.

—Sí, exacte, però amb el teu anglés podries ser recepcionista. Mira, te conte, nosaltres preparem per a la inserció laboral. El sector turístic com saps és el que ofereix una major oferta de treball… Però clar, per a treballar en hotels d’este nivell necessites una formació que nosaltres t’assegurem. Són tres mesos, un o dos dies a la setmana i després fas unes pràctiques -t’ho assenyale ací al paper- i si demostres que vals, els hotels te contracten.

—Jo és que venia amb la idea d’una oferta de feina, vull dir, un contracte laboral, no una oferta de curs.

-—Clar, clar però això passa si ets de turisme, com comprendràs, la gent que va a estos hotels és exigent, i la persona ha d’estar qualificada. I nosaltres demanem implicació, implicació, això és el que volem (amb el bolígraf subratlla la paraula cinc o sis voltes, sembla que perfore el paper)

—Però és que clar, jo venia a una oferta de feina, no a un curs per ser recepcionista. I les pràctiques són remunerades?

—No, clar, però després de vint-i-quatre hores o menys, si demostres la implicació (i torna a assenyalar la paraula al paper, perforarà el paper?). Perquè nosaltres el que volem és això, implicació. Donem una oportunitat a un treball estable i ara com està el panorama, doncs, no pots perdre cap opurtunitat.

—I quant costa?

—A tu t’agrada el cafè?

—M’agradava, sí.

—Doncs com si te prengueres dos cafès al dia.

—Ja.

—Mira, te done els preus del curs (trau un altre paper com si em fera un favor). Se’t quedaria, ja que estàs a l’atur, en set-cents euros. Pensa que optes a un treball estable.

—El problema és que ja no m’agrada beure cafè.

València crema, les oportunitats són falsos treballs, i els carrers plens d’ansiolítics eviten perforar amb bolígrafs caps de serps.

 

Anuncis

Una resposta a “València crema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s