El full i les condicions

—Em dónes el full?

—Ah, sí.

Acosta el full, i el full és un qüestionari de l’empresa, en el que als habituals “estat civil” i si “estàs a càrrec d’alguna persona” li has d’afegir, aquest cop, si tens cotxe, matrícula i marca. Un Porsche, un Ford, un Citroën. La ciència del treball, supose. Des del 2011 utilitzen el mateix qüestionari, no ha de ser tan rar. Després, què se’n deriva de si tens un cotxe o un altre, o si no tens cotxe, si guanyes punts o els perds, si entres en alguna promoció, és cosa de l’empresa.

Només entrar hi ha una tauleta on t’atén una dona, després un corredor amb pòsters de com anar vestit, com dur el cabell, i com somriure: hòmens, pantalons i jaqueta, corbata, sense barba, cabell curt, però no massa curt (ací sabeu que els extrems són el que hem d’evitar, els massa amb adjectiu); dones, falda per baix dels genolls (textual), camisa, jaqueta, cabell llarg però enganxat amb una cua, bigot depilat — no es diu, però es veu a la foto—. Hi ha també, apegat a la paret blanca, alguna imatge d’un avió, com si es tractara d’un viatge, el que inicies quan t’uneixes a l’empresa, el llarg camí que recorrereu junts. Després, quan ja tens al cap el que veus per la finestreta de l’avió, la mar calma o foc al motor de reacció, qui sap, arribes a una sala plena de cadires i taules i més pòsters, i una pantalla de projecció menuda.

Aquesta vegada, el pòster serà una miqueta més sofisticat: deu línies que responen al títol en majúscula, i negreta, COM FER AMICS. La primera línia resumeix la instrucció general: No criticar (algú) ni amb el pensament.

—A veure, per què estàs interessada a treballar amb nosaltres?

—Perquè, bàsicament, necessite treballar.

—[silenci] Doncs, mmm, som una empresa que està a Còrdova, Madrid, Sevilla i Barcelona i fa vint anys que estem a València. Oferim el millor per als nostres clients, ens coneixies?

—No.

—Ah, com has sabut de l’oferta?

—Per Infojobs o Infoempleo, alguna cosa així, no ho recorde.

—Ah (apunta al full, “INFO”). Mira, oferírem fa uns anys un paquet del nostre producte per 20 euros, però ara podem oferir més als nostres clients perquè hem entrat en un altre camp. La competència està oferint el mateix servei per 25 euros i nosaltres, que ja tenim una cartera de clients, podem oferir-los una rebaixa del 30%. Tu com creus que es prendran els clients esta notícia?

—Doncs bé, supose

—Bé, no? Doncs el paquet estaria format per Internet, telefonia mòbil, i televisió. Els nostres principals competidors són D i E i ara el que ocorre és que tots els seus clients estan fora del període de promoció, per tant, tampoc tenen permanència. Nosaltres els oferim una oportunitat d’estalviar. Et veus capaç de fer açò?

—Perdona, però exactament de què és la feina?

—A veure, em deixes acabar, perquè en principi he de saber si tu ets capaç o no ets capaç de fer-ho.

—Sí, sí.

—Ara te conte les condicions de feina. Et veus capaç?

—Sí.

—Doncs mira, va per punts. Pots guanyar fins a 3500 euros, tu creus que t’apanyaries amb este sou? Sí, no? Si aconsegueixes este -i assenyala en un full el producte, per exemple, la connexió a Internet- és un punt, aquest amb aquell altre són dos punts, i així. Imagina ara que de deu persones amb les quals parles, aconsegueixes deu, o cinc… Per què, de dues persones, quantes creus que canviarien a la nostra empresa gràcies al teu esforç?
—Una.

—També hi ha gent que guanya 1000, i 400, això depén de l’esforç i la teua implicació.

—Hi ha formació?

—Sí, clar, no creus que este servei necessita formació?

—I és debades? Per què fa unes setmanes vaig anar a una entrevista a on et feien pagar i…

—I jo quina culpa tinc?

—Cap, cap, perd…

—Em deixes acabar de fer l’explicació?

—Sí, sí.

—Doncs, hi ha dues setmanes de formació, i una d’elles és una setmana de pràctica, on aniries acompanyada de gent qualificada. Però continuant amb les condicions laborals, que tant t’interessen, a part del que pugues guanyar amb els punts, el sou base serien 300 euros per una jornada de 9 a 2 i de 3 a 5, i dissabtes només de matí. Algun problema amb l’horari?

—No… Però és a porta freda?

—Sí.

—No, aleshores no m’interessa.

—D’acord, però si te puc parlar amb confiança, si jo haguera dit que eren 1500 euros, hagueres dit que sí, i jo aleshores t’hauria dit que no. No pots dir en una entrevista que en altre lloc t’estafaren… és que faria una comparació, que no puc fer-te-la, clar.

Pels altaveus, ella imagina que sona el “no criticaràs ni amb el pensament” amb una veu masculina, l’acústica bíblica. L’aire condicionat, a vint graus.
—Mira, és com si quedares amb un xic i li digueres: però tu no seràs com aquell fill de puta?… I que més dóna les condicions de treball? El que importa és si ets capaç de fer-lo o no, ja vindran després les condicions.

—Per què demaneu la marca del cotxe?

Advertisements

4 respostes a “El full i les condicions

  1. Ampliacions curriculars que et pregunten si fumes porros … jo n’he fet… i a la gent que fa selecció de personal i les entrevistes qui els tria? eixos que estudien?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s