Lectura d’estiu

Estan de vacances. Han anat a l’escola d’estiu este matí, l’última setmana de juliol, i ara es queden amb els iaios, tota la vesprada fins que la mare o el pare, allà les vuit o les nou, se’ls enduen a casa i fan el de totes les nits, dutxa i llit. A l’escola, com tots els anys, els donen alguna feina perquè no obliden del tot el costum de fer deures. Lectura i ortografia i poc més. Pintar, a vegades.

—Què has fet hui a l’escoleta?

—Jugar.

—Ah, que bé, t’ho has passat bé! Heu anat a la piscina?

—No, en classe. Avorrint-me.

—Però si has estat jugant, com pots avorrir-te?

—Tot el dia m’avorrisc. Avorrint-me!

Té cinc anys i quan està a casa els iaios, es dedica, sobretot, a tancar-se dins de la caseta de plàstic: tanca la porta, i les finestres. Juga amb un nino, un nadó, i cuina. Fa molta calor dintre, però no hi ha manera que obriga, ni un pam, les portes. Si la cosina ve, d’un anyet, comencen amb les bombolles i renyen pel tubet amb aigua i sabó.

En canvi, ell, que ja té tres anys més que ella, ja va sol a jugar al futbol, amb els amics, que vénen a buscar-lo a casa per anar fins la piscina comunitària i omplir la gespa de balonades i crits. Abans, però, espera l’avi que s’alce de la migdiada per fer una pàgina del quadern d’ortografia i llegir un paràgraf del llibre d’estiu. Ho fa a desgana, sempre, és un tràmit que ha de complir per poder anar-se’n fora, a jugar.

Llig separant les síl·labes, com s’aprén. Les separa i hi ha un silenci entre unes lletres i altres i podria cabre una altra història enmig. A vegades, no sil·labeja bé, i ajunta lletres que no toquen i el iaio li ho fa repetir

—La xi  que   ta    vo     li   a    an ar se se’n pe rò el se   u a     mic    te   ni    a   por.

—Va, Josep, li diu, no faces tonteries que tu saps llegir millor.

I així, ell agafa una altra vegada el ritme, i escurça el silenci entre la veu, entre les síl·labes, i sembla que alguna cosa té sentit del que diu, que hi ha una paraula darrere, que hi ha fins i tot, una frase que es forma, unes frases que lliguen una història. Potser algun dia n’aprendrem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s