El final d’aquell diàleg

Farà sis anys, o set. Recordes el moment però no recordes la data, ningú recorda més de deu dates, deu dates que tinguen a veure amb ell. No fou tan important, només quedà com una anècdota que dir-li a algú sobre algú altre, per no posar una etiqueta sinó una història (una excusa, en efecte, anotar algú en una llista de no sap ben bé què).

A la cua esperàvem, en un dimecres apegalós, que ens atengueren. Jo ja l’havia vist abans, assegut amb amics de la Facultat, rostres que associes amb paisatges i que et desplacen. Va vindre a saludar.

—Quant de temps, com estàs?

—Bé, bé, quina calor fa ací dins, no?

—Sí, és l’aire condicionat, està col·locat malament, la frescor para ahí, veus? Este sostre és massa baix… I què és de la teua vida?

—Res, buscant feina.

—Ja, com quasi tots. Jo per sort estic a una empresa, però guanye una misèria…

—On, a València?

—Sí, em deixen fer la tesi, i me donen una mena de sou, amb llàstima, parteixen esta moneda en dos, veus, i em donen una meitat a mi.

—No serà per tant i a més, estàs per ací…

—Sí, sí, tinc sort. I si t’agrada el que fas, també, ja saps, ciència. TInc amics que estan guanyant el que jo no guanyaré mai, per fer la tesi també, però a l’estranger. Bé, en fi, no em puc queixar.

La calor era horrible, suàvem. Hi havia algú amb un ventall però la majoria no hem heretat això de les iaies, dur al bolso, a l’estiu, un ventall. Recorde que la meua iaia l’obria i el tancava fent molt de soroll i que m’ensenyava a fer-ho amb gràcia. La tesi, la carrera, fer alguna cosa que t’agrada, que te paguen, potser amb un ventall es veuria tot més clar, llevaria la xafogor d’aquest dimecres i pujaria sostres.

Aleshores és quan la història pren el fil, la d’aquella conversa de fa sis o set anys, quan encara estudiàvem. Llàstima que passe el temps i que les converses no puguen continuar, perquè l’efecte és massa gran, el del temps, i limita qualsevol diàleg. Diria que l’efecte és devastador, però potser seria exagerar i encara no tinc quaranta anys.

Estàvem vora la font del campus, se sentia l’aigua caure.

—Saps quina és la diferència entre la gent com tu i la gent com jo?

—…

—Tu tens un bon expedient, jo sóc un gos per estudiar, però tinc contactes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s