Gràcies per vindre

Pensava en els moviments a les piscines mentre entràvem al tanatori, un edifici menut, on no ofereixen la possibilitat de cremar el mort perquè no és tradició al poble. Per això, supose, que és menut. L’escena està assajada, que ja sabem el que s’ha de fer, i en canvi, l’aigua ens sorprén: dos besos o una abraçada? I què dir? Estem una mica perduts, ja que els formalismes no ens serveixen ja i no ens han ensenyat a ser naturals. Com si estiguérem a una piscina buida fent veure que podem, que sabem nadar.

DCIM104GOPRO 
© Mar Navarro Llombart

—Tu què dius?

—«Ho sent»

—Només? Quan em diuen «gràcies per vindre», no sé què dir, dir de res em sembla comú, com si l’hagueres convidat a una cervesa i ens la prenguérem, i tot just quan girara la cantonada, llançara un gràcies franc, amb un somriure. I jo un de res ample, satisfet. I tornara a casa, i tot això.

—Bé, l’important és haver acudit, no cal dir res. La presència.

—Sí, la presència per acompanyar la desaparició.

Sense destressa, eixim del tanatori, i anem a esmorzar. Fa calor però és suportable, un vent lleuger avança la tardor, que vindrà.

Advertisements

3 respostes a “Gràcies per vindre

  1. Acabo de descobrir el teu blog. Dona gust llegir-te. Aniré passant. Sort amb les teves ciències per aquests mons de Déu, t’ hi acompanyen les lletres i això és una sort que no té tothom.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s