Europa

Holanda, fa dos anys, un dia grisós, com de costum. Havíem de fer-nos un compte bancari, i l’únic banc que oferia el servei sense tindre un contracte de treball, estava a Goes, a mitja hora en cotxe des de Yerseke. Era el primer mes de la meua estada i vaig fer amistat amb una altra valenciana, d’Elx, que havia estudiat Ambientals i sabia de pardals. Dies abans havíem passejat pel parc amb els prismàtics i m’havia ensenyat com diferenciar espècies pel color de la cua o per la manera de volar. Feia vent, sempre, en aquella zona guanyada a la mar. Zelanda on els xiquets juguen construint barreres per a l’aigua a la platja. Orgullosos, els habitants, d’haver guanyat un tros de terra, un pam més, un lloc on construir cases i plantar pomeres.

Arribàrem una mitja hora abans que tancaren, i ens va atendre un home jove, de cabell morè, amb una corbata taronja que feia conjunt amb tot el país i amb el logo del banc. La meua amiga parlava holandès però l’home passà a l’anglès de seguida. Vam ensenyar-li els documents i anà a fer fotocòpies. Començà a ploure i vaig pensar que eixa era la venjança d’haver fet retrocedir la mar, tindre aigua a tot hora. Cansada, la meua amiga llançà un sospir xicotet, i es va recolzar a la taula. L’home preguntà si estava cansada i ella va dir que sí, que res, que tornàvem del treball. La seua resposta ens deixà clavades al seient: si no volíeu treballar, no haver vingut a Holanda.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s