Una postal

Esperen l’ona amb el cos estès sobre les planxes, amb els seus vestits de neoprè i la mirada a l’horitzó. De tant en tant, es miren, però molt poc, cal estar atent. Em pregunte què pensaren mirant tanta estona a la mar. Perquè han de pensar, em dic, a part de veure els senyals d’ones útils. Passen més temps mirant les línies blaves que de peu a la taula. Amb el cap mullat, un setembre que s’ha tornat gris, humit i poc amable, han de tenir fred. Fred i contemplació, un pla per al diumenge. Davant de la mar, al costat del passeig, estan les pizzeries i els bars, les paelles, a dalt, les balconades pintades de rosa o groc, i les finestres plenes de sal. A Portugal, fa anys, un guarda em va donar un cavallet de mar dient-me que quan em trobara malament, l’agafara i em donaria forces. La caseta estava al costat del Cabo do Inferno i el constant anar i vindre de l’aigua feia que fàcilment, u imaginara monstres i dimonis. Les parets i la porta i les finestres estaven blanques de tota la sal que s’havia apegat al llarg dels anys. Mentre que als homes i dones, el mar els fa la pell dura, “el mar envelleix”, et diuen, ací acumulava capes de cristalls. Les ones i el vent que les va provocar, i l’espera.

Em pregunte com noten el moment adequat per a alçar-se, la forma que ha d’adoptar el cos per a no perdre l’equilibri, la manera de canviar la posició segons la velocitat que porte l’ona, el control del centre de gravetat. Pense quan tenen què dir-se ja, i si es guien pel que fan els altres. A voltes, sembla que un vaja a pegar-li a un altre amb el cantell de la planxa, però les distàncies, des de la distància, es calculen malament. Esperar sembla fàcil però en realitat no ho és. Si un vol aparèixer o actuar en el moment precís, és probable que no actue mai, i encara així hi ha qui es puja a l’ona correcta, aquesta propagació d’energia que anomenem ona. Un no imaginaria que el surf és per a gent pacient o contemplativa, i en canvi, al meu parer, em sembla que passen tant temps mirant al mar com el pescador.

La platja està quasi buida, i les poques palmeres que van plantar han resistit a l’atac del becut. Hi ha poca arena, les dunes es van eliminar com en altres platges i van fer un passeig, un parc i el club naval. La xicoteta Venècia a València, i altres coses que ens trobem a l’Horta Nord. Si volem veure la mar des de la nostra terrassa, a pocs metres, i que la balconada se’ns òmpliga de sal, tenim dret, no? Perquè des de certa altura, es veu diferent la mar. Els guaites ho saben.

D’aquell mar atlàntic a aquestes ones tranquil·les, insuficients perquè els surfistes puguen alçar-se i mantenir l’equilibri fins que es trenquen. Passegem per la riba i hi ha alguna alga, però poc més. Sembla que no arriba res, ara. En Porto Pim, en l’illa de Faial, aquest estiu aplegà un dofí desorientat, segurament ja malalt, que no sabia eixir de la badia i anava directe a l’arena. Els turistes encara no havien arribat. Tots miràvem, els de el bar, els que estaven en l’arena, i els que acudiren a veure l’animal. Tres hòmens, amb taula del surf, es van ficar a l’aigua per a dirigir-lo cap a fora, que morira lluny de la costa perquè el mar l’engolira. Movien les mans i el desorientaven més. Van decidir deixar-ho, si havia d’aparèixer al costat de l’antiga fàbrica balenera, ja es veuria. No es tractava de salvar-lo, perquè ja no es podia, sinó que no es podrira a prop de nosaltres.

Mentre estava a les Açores, em digueren que havia aparegut un catxalot en la Malva-rosa, mort o moribund, no ho recorde, i jo vaig pensar que com podia ser, què feia ell allí i jo ací. Després, vaig saber que havia sigut un catxalot de cartó pedra i que tot seguia igual. Arriben males notícies de la mar, moltes vegades. Ens quedem, doncs, amb la idea de la mar sense veure la mar. I així anem fent.

L’aire sembla que es mou més, i l’espigó trenca les trajectòries de les ones blaves. Els surfistes ja no esperen, es mouen, s’alcen i proven. L’assaig i error, d’això es tracta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s