Les bèsties

Recupere este escrit perquè els tinc estima, a la història de Juan i a aquell viatge. Primero, al menos, un cubata!:

Juan és un home de setanta anys, però n’aparenta menys. Té el cabell curt i tot blanc, porta ulleres fosques, com si ací i amb aquest oratge es necessitaren ulleres de sol. Jo ja sabia d’ell, però encara no l’havia vist.

Una nit d’aquest hivern passat, quan el termòmetre arribà a marcar menys sis o menys set graus, ell, borratxo, arribà trontollant a casa, i tal com va entrar, es gità al llit vell de la caravana (perquè, sí, a més de mil metres ell viu en una caravana). Quan s’alçà va notar com si li clavaren ganivetes oxidades als dos dits grossos del peu, que havien pres un color definit entre el blau i el violeta, i coixejant anà fins la casa de Carmen, ramadera, que és l’única que de tant en tant cuida d’ell. Anaren- Carmen, Juan i el germà de Carmen- a l’hospital perquè ja estava clar el que passava. Per culpa de l’alcohol s’oblidà de tapar-se i encendre’s l’estufa i se li havien congelat els dits. Quan el metge li va dir a l’infermer que potser caldria tallar, Juan, que estava a la llitera, alçà el cap i digué: aquí no se corta nada! En efecte, no es va tallar res, no crec que pel crit de Juan sinó perquè al final no calgué. Ho conta rient-se, si hay que cortar esto (i simula un ganivet que talla el coll) primero, al menos , un cubata!

Juan treballà fins als quaranta anys a una mina, explica que és igual que el metro, hi ha galeries i direccions, hi ha la roca. S’ho deixà perquè començà a caure-li el pèl, una malaltia de la qual no sap el nom, però que li canvià la vida, perquè a partir d’eixe moment va fer la vida a dalt, com ell diu. Així ara ajuda a cuidar les vaques solament alguns matins, perquè ja està jubilat, però,  trenta anys els ha passat cuidant les bèsties (traducció de las bestias, que és com ho diu ell): donant menjar per a les vaques, netejant els estables. Ara es sol emborratxar prou sovint, i no sé com arriba fins a un altre poble, segurament Ortedó, on sí que hi ha bar i alcohol i companyia; no sé si hi haurà alguna bona ànima (que alguna ha d’haver) que l’arreplegue i després el torne a pujar a Vilanova; no crec que siga Carmen, perquè ella pateix per la seua tendència a beure massa.

Juan diu bujero en volta de agujero quan explica com mata els gossets fills de la gossa que l’acompanya fa més de deu anys. Cada primavera li nota la panxa més grossa i sap que eixe any també haurà de soterrar els cadells quan encara no han obert els ulls. Enguany creu que no ho haurà de fer, potser la gossa ja siga massa vella.
Juan diu que abans es queda ell sense menjar que els seus gossos passen fam, i darrere dels vidres foscos crec veure com li brillen els ulls.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s