Peus

Era com si de sobte, les mateixes sabates que havia usat els anys anteriors, a l’estiu, de sobte em vingueren xicotetes. Però només la sabata d’un peu, la del dret. El peu de la cama que té més força i la cama que és més curta, perquè com moltíssima gent, tinc una cama més llarga que l’altra i per això també, duc unes plantilles que damunt de les sabates que em corregeixen la postura i maquillen el desalineament. Dues cames que semblen que comencen i acaben a la mateixa altura. Tanmateix, el peu dret, d’un dia per altre, no cabia a la sabata, vaig pensar en un galindó que naixia, i que, per tant, en aquells processos en què el cos està en trànsit, cap a un altre estat, redreçant estructures que es mouen, surava el dolor.

Només era el peu dret, que hi bategava sota la pell de les sabata. Vaig llevar-me el calcetí, i acostant-me el peu a prop dels ulls, en una torsió incòmoda i una miqueta ridícula, mentre el meu marit m’observava de reüll —al televisor hi feien una sèrie sobre detectius i morts rocambolesques— vaig mirar i no vaig veure res, cap bony, cap indici que en el lloc on semblava que bategava tot un cor secundari, un exèrcit de cèl·lules dividint-se, no s’hi distingia res de diferent, res de nou. El peu dret era com el peu esquerre, i això em deixava sense explicació per al dolor. No havia notat abans, mentre anava asseguda a l’autobús, que la sabata em venia menuda i que l’os, el metatarsià, volia eixir-se’n dels cosits al cuir? No havia patit una carrera de mig minut, per arribar a hora a la feina, com si fora la final d’una marató i la planta del peu s’esmicolava, trossets que ocupaven tota la sabata i que la podien haver esquinçat?

Mirava el peu, el remirava, i una pell rosada, sana, era només la resposta. Aleshores, vaig acostar el peu al meu marit, per si era jo, que ja era incapaç de fer-me’n càrrec del cos. Mira’l, li vaig dir, i va llançar un bufit quasi imperceptible, i tot mirant, ara de reüll la televisió, va fer una ullada ràpida al peu dret, el costat esquerre del peu dret, allà on està el dit gros, i tot seguit, mirant-me de fit a fit, es quedà en silenci. No tinc res, li vaig preguntar —a la sèrie, acabaven de trobar un cadàver trossejat a una nevera— i després de veure com queien els trossos, aquells mateixos trossos que jo havia imaginat esmicolats dins d’una sabata, de la nevera, respongué que no veia res d’estrany, al meu peu.

L’endemà posí els dos peus en terra abans de posar-me les botes, i el contacte fred em féu estremir-me, però cap punxada. Preparí el cafè, fiu el llit, vaig arreglar els sofàs de la nit anterior, deixí posada la rentadora per quan Jaume s’alçara, tot això, descalça. Sonaren les nou i amb moviments ràpids em posí les botes, igual que quan ens llevem una bena o esparadrap, convé que ho fem ràpid —si breu, dues vegades menys dolorós—. Cap plany. Alcí les puntes dels peus perquè tocaren el tacte una mica dur del cuir tractat i vaig enfilar cap a la porta.

A l’escala van sonar els meus passos forts i decidits, semblava que el peu se m’havia redreçat només en unes hores, i no em creixia cap os extra. Alleugerida, el trajecte fins l’oficina em resultava curt i feliç. Plovia una miqueta, i a poc a poc, eixe miqueta se’m feu molesta, com si cada gota pesara més, com si cada gota foren milers de gotes que hi creixien, de dintre, i em colpejaven els peus. Tornava el que estrenyia. Descordí les botes i abans de llevar-me del tot el calcetí, vaig mirar el peu dret, el costat esquerre del peu dret. No hi havia res d’estrany, de nou. En canvi, ara eren les gotes, les que rebotant contra el dit gros, em feien tremolar. Quina classe de galindó era aquest? Apareixia i desapareixia i era massa sensible com per oblidar-ho. Proví sense sabates, descalça, el fred del ciment i la mateixa humitat que abans em tornava boja, eliminaren tota sensació anormal. Només era el peu dret contra l’asfalt, alçant-se i estenent-se. Tot semblava en ordre. Els músculs funcionaven i els ossos continuaven al lloc. Llancí les sabates a la paperera, només em calia comprar-me’n unes altres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s