Qué bien

Gira el cap i l’esquena per apropar-se a mi, i em diu, ai perdona pero solo quería ver el título del libro. Li ensenye la portada i llig: Tria personal, Pere Calders. Obri més els ulls rere les ulleres de metall, i exclama, oh, en valenciano, que estudias valencià?. Amb cara de no entendre massa bé de què va la cosa, i que són les vuit del matí i l’autobús va ple, negue amb el cap. Torna al seu kindle, jo mire la televisió del bus amb el llibre damunt de les cuixes. Ui, perdona, diu una altra vegada, però qué estudias alguna cosa? Es que es tan raro ver a alguién leer en valenciano, y a Calders, sobretodo aquí en Valencia. De sobte, tinc al cap la imatge d’un gall indi i algú que el mira fixament. Després, la d’una morsa amorrada al vidre. Jo sóc la morsa, clar. Li dic que no, que no estudie res, que llig en valencià i afegisc, mentisc més bé, que quasi sempre llig en valencià. Oh, qué bien, cuánto me alegro. I tu què lliges, li pregunte. Oh, nada, una trilogía… és que jo sóc catalana, saps, professora d’institut, de valencià, qué bien, qué bien, me alegro.

 

Anuncis

6 respostes a “Qué bien

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s