El botó

Clar que podia no traure res. Deixar que l’hivern em gele, eixir de casa amb l’abric damunt de la roba d’estiu i anar fent. I si algú em mira estranyat, jo li podria dir el que sempre es diu «si és que dins dels puestos fa calor, sembla que estiguem a una illa tropical!» i ensenyar cuixa mentre brindem amb els gots a vessar de cervesa o què sé jo. Però, tots els anys el mateix, i em negue a passar fred. Dur una falda amb les cames nues al mes de desembre és pitjor que aquesta feinada. Obrir calaixos, tancar portes d’armaris, traure caixes, alçar arques, i de sobte, omplir tota l’habitació de jerseis, abrics, pantalons llargs i camises apelfades.

Passen dies fins que ho endrece tot perquè la roba d’estiu ocupa menys espai, com tot el món sap, i el que cabia en quatre calaixos ha de cabre en quatre calaixos, no hi ha res a fer. Al remat, acabe deixant sempre una pila de jerseis a la cadira que tinc al costat del llit. Després ve el problema, el mateix problema de tots els anys, el motiu pel qual pospose aquest moment del canvi. El moment de la veritat: que la bona vida de l’estiu s’avé amb la tovor de la carn i que les peces de roba, especialment les faldes i els vestits, no han augmentat de talla. Així que amague la panxa i inspire fort mentre agafe les pinces de la falda i alce i estire i em pose de puntetes, com si d’eixa manera les cames i els malucs se m’aprimaren també. Que no vull passar fred i no tinc la butxaca per a festes. Així que si un dia sentiu un esclafit és el botó de la meua falda que no ha pogut més i ha tocat el dos.

Anuncis

2 respostes a “El botó

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s